L’antropòleg Marvin Harris, principal exponent del materialisme cultural, té una teoria bastant robusta i convincent sobre les arrels del masclisme, que tractaré de resumir breument.

Harris parteix de les pressuposicions següents:
 
 

  1. Les societats adopten pràctiques que s’han d’adequar a les situacions extremes: per exemple, períodes de fam o de guerra.
  2. Normalment, els homes tenen un avantatge sobre les dones quant a la força amb què poden manejar una arma de guerra, com ara una maça, una llança o una pedra, i quant a la velocitat amb què poden recórrer distàncies curtes.
  3. En la prehistòria la victòria en les batalles pertanyia als grups capaços d’aportar-hi més guerrejadors feroços i musculats.
  4. Les guerres en les societats preindustrials es lliuraven normalment perquè els grups d’una zona havien experimentat un creixement demogràfic que els obligava a competir més violentament pels recursos naturals.
  5. En la prehistòria, i en general abans del desenvolupament de mètodes anticonceptius fiables, el factor social que més influïa en la sobrepoblació i, per tant, en la competició per als recursos naturals era el nombre de dones entre la població.

  6. L’antropòleg Marvin Harris, principal exponent del materialisme cultural, té una teoria bastant robusta i convincent sobre les arrels del masclisme, que tractaré de resumir breument.

    Harris parteix de les pressuposicions següents:
     
     

  7. Les societats adopten pràctiques que s’han d’adequar a les situacions extremes: per exemple, períodes de fam o de guerra.
  8. Normalment, els homes tenen un avantatge sobre les dones quant a la força amb què poden manejar una arma de guerra, com ara una maça, una llança o una pedra, i quant a la velocitat amb què poden recórrer distàncies curtes.
  9. En la prehistòria la victòria en les batalles pertanyia als grups capaços d’aportar-hi més guerrejadors feroços i musculats.
  10. Les guerres en les societats preindustrials es lliuraven normalment perquè els grups d’una zona havien experimentat un creixement demogràfic que els obligava a competir més violentament per als recursos naturals.
  11. En la prehistòria, i en general abans del desenvolupament de mètodes anticonceptius fiables, el factor social que més influïa en la sobrepoblació i, per tant, en la competició per als recursos naturals era el nombre de dones entre la població.
Si s’accepten els pressupòsits de Harris, no és difícil veure perquè es van desenvolupar els valors masclistes. Per a la societat, era important limitar el nombre de dones i la forma més "fàcil" de fer-ho era l’infanticidi femení, infanticidi discriminatori ben documentat en moltes societats i que s’exerceix de forma més o menys amagada. Matar una nena, però, no és tan fàcil per a una mare, les persones necessiten alguna justificació ideològica per negar proteïnes a una nena i proporcionar-les preferentment a un nen: aleshores cal donar prestigi a una de les poques coses que els homes normalment fan millor que les dones: matar els enemics en la guerra.

Els valors masclistes impliquen que com més guerrers feroços i com menys dones té una societat primitiva més probabilitat té de derrotar una altra, de sobreviure en condicions extrems. Encara queda el problema de com ensinistrar els homes a ser violents i agressius, com assegurar que són disposats a arriscar-se la vida en una guerra: una forma de crear aquest tipus de comportament és aconseguir que les relacions sexuals i el matrimoni depenguen de les proeses de guerra. L’infanticidi femení implica que hi haurà menys dones joves que homes (i les xifres són, de vegades, realment esborronadores); hi haurà mancança de dones. En aquesta situació una solució "lògica" de política sexual seria la poliàndria, però, de fet, és una solució que rarament es dona. Ans al contrari, en moltes societats preindustrials trobem que la situació s’exacerba perquè s’hi practica la poligàmia, de forma que hi ha encara menys dones per a cada home. "Aquesta situació provoca gelosia, adulteri i un antagonisme carregat de sexualitat entre els homes i les dones i un clima d’hostilitat entre els mateixos homes, sobretot entre els joves que no tenen dona i els majors que en tenen moltes".

L’antropòleg Marvin Harris, principal exponent del materialisme cultural, té una teoria bastant robusta i convincent sobre les arrels del masclisme, que tractaré de resumir breument.

Harris parteix de les pressuposicions següents:
 
 

  1. Les societats adopten pràctiques que s’han d’adequar a les situacions extremes: per exemple, períodes de fam o de guerra.
  2. Normalment, els homes tenen un avantatge sobre les dones quant a la força amb què poden manejar una arma de guerra, com ara una maça, una llança o una pedra, i quant a la velocitat amb què poden recórrer distàncies curtes.
  3. En la prehistòria la victòria en les batalles pertanyia als grups capaços d’aportar-hi més guerrejadors feroços i musculats.
  4. Les guerres en les societats preindustrials es lliuraven normalment perquè els grups d’una zona havien experimentat un creixement demogràfic que els obligava a competir més violentament per als recursos naturals.
  5. En la prehistòria, i en general abans del desenvolupament de mètodes anticonceptius fiables, el factor social que més influïa en la sobrepoblació i, per tant, en la competició prls recursos naturals era el nombre de dones entre la població.
Si s’accepten els pressupòsits de Harris, no és difícil veure perquè es van desenvolupar els valors masclistes. Per a la societat, era important limitar el nombre de dones i la forma més "fàcil" de fer-ho era l’infanticidi femení, infanticidi discriminatori ben documentat en moltes societats i que s’exerceix de forma més o menys amagada. Matar una nena, però, no és tan fàcil per a una mare, les persones necessiten alguna justificació ideològica per negar proteïnes a una nena i proporcionar-les preferentment a un nen: aleshores cal donar prestigi a una de les poques coses que els homes normalment fan millor que les dones: matar els enemics en la guerra.

Els valors masclistes impliquen que com més guerrers feroços i com menys dones té una societat primitiva més probabilitat té de derrotar una altra, de sobreviure en condicions extremes. Encara queda el problema de com ensinistrar els homes a ser violents i agressius, com assegurar que són disposats a arriscar-se la vida en una guerra: una forma de crear aquest tipus de comportament és aconseguir que les relacions sexuals i el matrimoni depenguen de les proeses de guerra. L’infanticidi femení implica que hi haurà menys dones joves que homes (i les xifres són, de vegades, realment esborronadores); hi haurà mancança de dones. En aquesta situació una solució "lògica" de política sexual seria la poliàndria, però, de fet, és una solució que rarament es dóna. Ans al contrari, en moltes societats preindustrials trobem que la situació s’exacerba perquè s’hi practica la poligàmia, de forma que hi ha encara menys dones per a cada home. "Aquesta situació provoca gelosia, adulteri i un antagonisme carregat de sexualitat entre els homes i les dones i un clima d’hostilitat entre els mateixos homes, sobretot entre els joves que no tenen dona i els majors que en tenen moltes".
 
 

Si s’accepten els pressupòsits de Harris, no és difícil veure perquè es van desenvolupar els valors masclistes. Per a la societat, era important limitar el nombre de dones i la forma més "fàcil" de fer-ho era l’infanticidi femení, infanticidi discriminatori ben documentat en moltes societats i que s’exerceix de forma més o menys amagada. Matar una nena, però, no és tan fàcil per a una mare, les persones necessiten alguna justificació ideològica per negar proteïnes a una nena i proporcionar-les preferentment a un nen: aleshores cal donar prestigi a una de les poques coses que els homes normalment fan millor que les dones: matar els enemics en la guerra.

Els valors masclistes impliquen que com més guerrers feroços i com menys dones té una societat primitiva més probabilitat té de derrotar una altra, de sobreviure en condicions extrems. Encara queda el problema de com ensinistrar els homes a ser violents i agressius, com assegurar que són disposats a arriscar-se la vida en una guerra: una forma de crear aquest tipus de comportament és aconseguir que les relacions sexuals i el matrimoni depenguen de les proeses de guerra. L’infanticidi femení implica que hi haurà menys dones joves que homes (i les xifres són, de vegades, realment esborronadores); hi haurà mancança de dones. En aquesta situació una solució "lògica" de política sexual seria la poliàndria, però, de fet, és una solució que rarament es dona. Ans al contrari, en moltes societats preindustrials trobem que la situació s’exacerba perquè s’hi practica la poligàmia, de forma que hi ha encara menys dones per a cada home. "Aquesta situació provoca gelosia, adulteri i un antagonisme carregat de sexualitat entre els homes i les dones i un clima d’hostilitat entre els mateixos homes, sobretot entre els joves que no tenen dona i els majors que en tenen moltes".
 


ccoo@upvnet.upv.es ## Comissions Obreres a la Universitat Politècnica de València


Tornar a l'inici de la WEB Tornar a la pàgina principal Accés a tots els temes Universitat Politècnica de València