1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública
DECRET 34/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, pel qual es regulen les condicions de treball del personal al servei de l’administració del Govern Valencià. [1999/2197]
PREÀMBUL
I. La Llei 30/1984 de 2 d’agost, de Mesures per a la Reforma
de la Funció Pública, estableix en l’article 30 el règim
de permisos del personal inclòs en el seu àmbit d’aplicació,
si bé aquest precepte sols té caràcter bàsic
en l’apartat 3, addicionat per Llei 3/1989, de 3 de març, que establí
el permís per maternitat, el contingut restant de l’article s’estableix
a títol enunciatiu i per equiparació amb el règim
de permisos a què té dret el personal funcionari.
L’habilitació legal per a la present regulació
s’estableix en l’article 47 del text refós de la Llei de la Funció
Pública Valenciana que enumera com a drets del personal funcionari
tant les vacances anuals retribuïdes com les llicències per
malaltia, matrimoni, part o maternitat, estudis sobre matèries directament
relacionades amb la funció pública, assumptes propis, així
com la resta de permisos fixats per la legislació general adaptant
la seua regulació a l’establida per al personal funcionari de l’administració
de l’Estat en els articles 68 a 75 de la Llei de Funcionaris Civils de
l’Estat de 7 de febrer de 1964.
II. Per Decret 50/1989, de 18 d’abril, del Consell de
la Generalitat Valenciana i les seues ordres de desplegament, es regulà
la jornada i l’horari de treball, permisos i vacances del personal al servei
de la Generalitat Valenciana que prestarà els seus serveis en règim
de dret administratiu.
Respecte al personal laboral, aquest règim de condicions
de treball està així mateix regulat mitjançant conveni
col·lectiu, més beneficiós en determinats aspectes
que el règim previst en l’esmentat Decret 50/1989 per al personal
funcionari.
D’altra banda, s’han produït modificacions parcials
al règim de permisos i llicències a través de la negociació
sindical, que s’han reflectit en diversos acords entre l’administració
i les organitzacions sindicals, als quals cal afegir la legislació
en matèria de protecció a la maternitat i al permís
parental, que com ja s’ha dit, fou regulada, amb caràcter bàsic
per l’administració de l’Estat.
III. En el present text, s’ha evitat incidir en l’actual
sistema discriminatori entre el personal funcionari i el laboral, el qual
per conveni col·lectiu, ja gaudeix de les millores establides per
l’Estatut dels Treballadors. Això i les ja esmentades modificacions
parcials al vigent Decret 50/1989 que regula la matèria, així
com les normes que el despleguen, aconsellen l’aprovació d’una nova
disposició que sintetitze la regulació de les condicions
de treball disperses i que continga similar tractament per al personal
d’ambdós règims jurídics, funcionari i laboral, quan
l’organització del treball i la racionalització dels serveis
no justifique un tractament distint.
Així doncs, el present reglament té com
a finalitat principal l’actualització i racionalització d’un
sistema de condicions de treball que no respon a les necessitats d’homogeneïtzació
que necessiten tant el personal com la mateixa administració. Es
també un intent de normalització d’aquelles mesures que ja
són normals en el medi al qual serveix l’administració, de
forma que es conjuguen degudament els drets que hagen de gaudir les empleades
i els empleats públics amb la màxima atenció a la
societat i la consegüent millora del servei.
IV. Quant a les novetats més importants respecte
al règim vigent per al personal funcionari, han de destacar-se les
següents:
S’hi incorpora el sistema de còmput anual per al
càlcul de la jornada laboral que ja es troba previst en el II Conveni
Col·lectiu del Personal Laboral al servei de l’administració
autonòmica i s’amplia la reducció de la jornada d’estiu de
dues hores i mitja setmanals des del 15 de juny al 15 de setembre, que
en l’actualitat sols es redueix a juliol i agost. S’intenta aproximar amb
aquesta mesura el personal de l’administració del Consell al règim
del personal de la resta de les administracions públiques.
S’afegeix a les ja existents reduccions de jornada amb reducció proporcional d’havers, una altra per al personal que, per raons de convivència, tinga al seu càrrec algun disminuït físic, psíquic o sensorial, que supere el 33 per cent de minusvalidesa, així com un menor de sis anys o familiar que requerisquen especial dedicació, degudament acreditada.
Es redueix igualment la jornada en aquells casos de llarga
malaltia o malaltia crònica, no susceptibles d’incapacitat temporal,
en els casos en què l’òrgan sanitari ho determine. Si aquestes
reduccions no superen l’hora diària, no comportaran disminució
de retribucions.
No es modifica l’horari, però si que es preveu
que les jornades de vesprada puguen realitzar-se indistintament, de dilluns
a divendres, en compte de dimarts i dijous, com fins ara, organitzant-se
per unitats administratives, la qual cosa facilitarà, indubtablement,
l’atenció al públic.
Com a mesura de control d’absentisme s’estableix la possibilitat
que l’òrgan administratiu competent exigisca la justificació
d’absències aïllades d’un o dos dies, que no requerisquen baixa
temporal.
D’altra banda i a fi de donar un major servei, queda regulat
l’horari d’informació al públic així com el de registre,
responent al principi d’organització del treball de la forma més
eficaç.
Quant al règim de permisos i llicències,
se separen tots dos conceptes, per entendre que els permisos són
drets del personal que no requereixen autorització, sinó
comunicació a l’òrgan administratiu encarregat del control,
i, en canvi, les llicències si que es troben subjectes a autorització
de l’òrgan competent. Com a denominador comú, cal ressaltar
que, a aquest efecte, es dóna el mateix tractament al cònjuge
que a la parella de fet, inscrita en el Registre d’Unions de Fet de la
Comunitat Valenciana, entenent que s’aniria contra els mateixos actes si
no se’ls reconegueren drets derivats d’aquesta inscripció.
A efectes de permisos, s’ha tractat en tots els casos
d’equiparar, en línies generals, el personal funcionari amb el personal
laboral, si bé queden determinats de forma més clara i precisa,
ja que s’especifica la naturalesa dels dies –hàbils o naturals–,
grau de parentiu requerit per a gaudir-los, es defineixen conceptes que
fins ara quedaven a la interpretació de les diferents conselleries
i s’estableixen una sèrie de limitacions a fi d’evitar abusos i
facilitar el control homogeni a les secretaries generals.
S’hi incorpora el que preveu la normativa bàsica
de l’Estat i la comunitària en matèria de protecció
de la maternitat, adopció i acolliment, protecció parental
i interrupció de l’embaràs en els supòsits legals.
Els drets que s’incorporen es troben ja reconeguts en el II Conveni Col·lectiu
del personal laboral al servei de l’administració autonòmica.
S’institucionalitzen els dies festius locals, en les tres
províncies de la Comunitat Valenciana.
Quant a les llicències, es dóna major rellevància
a les llicències per a formació: s’hi introdueix, a més
de les ja establides per l’Acord Administració-Sindicats 1995-1997,
una llicència per estudis, de fins a dotze mesos de duració
en matèria d’administracions públiques que respon a la necessitat
de millora constant en la formació i perfeccionament professional
del personal, que redunde en una profunda modernització de l’administració,
la qual cosa suposarà una millora en la qualitat de la prestació
dels serveis públics i atenció a les ciutadanes i ciutadans.
En matèria de vacances retribuïdes, es preveu
el gaudiment al llarg de tot l’any, la qual cosa permetrà una millor
distribució dels efectius durant el període estival, de forma
que tots els serveis queden atesos i facilitant, d’altra banda, el descans
del personal.
Cal mencionar també que el text ha sigut àmpliament
debatut amb les secretaries generals de les distintes conselleries, òrgans
als quals competeix la gestió del règim que es regula, i
que s’han recollit suggeriments, al·legacions i correccions que
s’han considerat fonamentades.
V. Així mateix, el present decret ha sigut negociat
amb les organitzacions sindicals presents en la Mesa Sectorial de la Funció
Pública pel que fa al personal funcionari, d’acord amb el que estableix
l’article 32 k) de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d’òrgans de representació,
determinació de les condicions de treball i participació
del personal al servei de les administracions públiques, així
com amb les organitzacions sindicals representades en la Comissió
d’Interpretació, Vigilància i Estudi del II Conveni Col·lectiu
d’aplicació al personal laboral al servei de l’administració
autonòmica.
Per tot això, a proposta del conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià en la reunió del dia 9 de març de 1999,
DECRETE
Article 1. Àmbit d’aplicació
El present decret serà d’aplicació al personal
que preste els seus serveis en l’administració del Govern Valencià
i els seus organismes autònoms, llevat del personal destinat en
institucions sanitàries, del personal docent i del personal dels
cossos de l’administració de Justícia.
Article 2. Jornada de treball
Grup Complement específic
A E038
B E023
C E019
D E015
E
E013
Aquest personal estarà subjecte a les obligacions
específiques següents:
a) Quan la mateixa dinàmica del treball així
ho exigisca, podrà ser requerit per a la realització d’una
jornada setmanal superior i l’excés d’horari es compensarà
una vegada desapareguda la necessitat urgent per la qual fou requerit,
tenint en compte les preferències del personal i les necessitats
del servei.
b) El personal esmentat estarà subjecte a incompatibilitat
per a exercir qualsevol altra activitat pública o privada, llevat
de les legalment excloses del règim d’incompatibilitats.
2.1.2. Independentment del que disposa el punt anterior,
la jornada setmanal especial del personal que ocupe un lloc de treball
que tinga assignat un complement específic igual o superior al E045
serà, així mateix, de quaranta hores. No obstant això,
podrà ser requerit igualment per a la realització d’una jornada
superior quan així ho exigisquen les necessitats del servei, en
funció de la major responsabilitat inherent a aquests llocs de treball,
si bé en cap cas procedirà compensació en concepte
d’excés horari ni de gratificacions.
2.1.3. La resta de personal, amb complements específics
inferiors als assenyalats en el punt 2.1.1, tindrà assignada una
jornada general de treball de 37 hores i 30 minuts setmanals.
2.2. El còmput anual es calcularà descomptant
a les hores anuals equivalents a 52 setmanes i un dia de treball, llevat
dels anys bixests (en què el càlcul es realitzarà
afegint 2 dies a les 52 setmanes), les corresponents als conceptes següents:
4 setmanes i 2 dies per vacances, 2 dies de festes locals, 12 dies de festes
d’àmbit superior, 6 dies per permís per assumptes propis.
A aquest còmput es descomptaran a més les reduccions en hores
corresponents a l’horari d’estiu que serà de 20 hores, la setmana
de festes locals que serà de 10 o 12,5 hores, segons que siga jornada
de 37,5 o 40 hores respectivament i 5 hores per la festa local, o s’acumularà
aquest descompte per al seu gaudiment atenent les específiques característiques
dels centres amb treball a torns.
Així mateix, haurà de descomptar-se del
còmput anual 15 o 16 hores segons que siga jornada de 37,5 o 40
hores respectivament pels dies 24 i 31 de desembre. No obstant això,
el personal que per torn de treball haguera d’assistir al seu lloc de treball
en aquests dies, els veurà compensats per mig dia de descans més
per cadascun d’aquells.
Als sols efectes d’aquests càlculs es prendran
com a referència les jornades a raó de set hores i mitja
o vuit hores diàries, segons que la jornada setmanal assignada siga
de 37,5 hores o 40 hores.
2.3. La jornada especial d’estiu es realitzarà
des del 16 de juny al 15 de setembre, tots dos inclusivament, i es reduirà
en dues hores i mitja setmanals, respecte a la jornada laboral general
o especial.
2.4. El temps d’assistència a cursos, seminaris
o jornades de formació organitzats per l’Institut València
d’Administració Pública o per les organitzacions sindicals
firmants de l’Acord Administració-Sindicats en matèria de
formació contínua, computarà com a temps de treball
a tots els efectes, si tenen lloc dins de la jornada laboral.
Article 3. Reducció de jornada
3.1. El personal que per raons de guarda legal tinga a
la seua cura directa algun menor de sis anys, o familiars que requerisquen
especial dedicació, prèvia declaració de l’òrgan
corresponent de l’administració sanitària, tindrà
dret a una disminució de fins a la meitat de la seua jornada de
treball, amb reducció proporcional de les retribucions. A aquest
efecte tindrà la consideració de familiar la parella que
conviu i que es trobe inscrita en el Registre d’Unions de Fet de la Comunitat
Valenciana creat per Decret 250/1994, de 7 de desembre, del Govern Valencià
(DOGV núm. 2408, de 16 de desembre), o en qualsevol altre Registre
Públic Oficial d’Unions de Fet.
3.2. Així mateix, tindrà dret a la reducció
anteriorment referida el personal que per raons de convivència tinga
a la seua cura directa algun disminuït físic, psíquic
o sensorial que supere el 33 per cent de minusvalidesa acreditada per òrgan
competent i no realitze activitats retribuïdes.
3.3. Quan la reducció no supere l’hora diària,
no generarà deducció de retribucions. En el cas de guarda
legal de menors de sis anys, únicament es gaudirà d’aquest
dret, quan s’acredite, per òrgan competent de l’administració
sanitària, que el menor requereix especial dedicació.
3.4. Igualment, el personal que per raó de llarga
o crònica malaltia no puga realitzar la jornada laboral completa,
podrà acollir-se, prèvia certificació d’aquest aspecte
per la Unitat de Valoració d’Incapacitats, a la reducció
de fins a la meitat de la seua jornada, amb disminució proporcional
de retribucions.
3.5. Les disminucions de jornada previstes en aquest article
són incompatibles entre si, i podran ser gaudides per qualsevol
dels membres de la parella, sempre que demostren que no és utilitzat
per l’altre al mateix temps, excepte en el supòsit recollit en l’apartat
4.
3.6. En aquells casos en què resulte compatible
amb les funcions de les funcions del lloc ocupat i amb les del centre de
treball, el personal que ocupe llocs de treball que tinguen assignats complements
específics que comporten una jornada de 37,5 hores setmanals, podrà
ser autoritzat a realitzar una jornada reduïda contínua i ininterrompuda
de les 9 a les 14 hores, o les equivalents si el lloc ocupat està
subjecte a torns, percebent un 75 per cent del total de les retribucions.
3.7. El personal acollit a les anteriors reduccions de
jornada, veurà disminuïdes proporcialmment aquestes, en les
situacions previstes en l’article 4 apartats 3 i 6 i article 9.1.8. del
present decret.
Article 4. Horari de treball
4.1. L’horari de matí per al personal de serveis
burocràtics o unitats d’índole similar serà, amb caràcter
general, de dilluns a divendres, de 8 a 15 hores, i la permanència
serà obligatòria de 9 a 14 hores.
4.2. L’horari de vesprada per a aquest personal serà
de dues hores i mitja, en horari comprés entre les 16 i les 20 hores,
la permanència serà obligatòria de 17 a 19 hores,
a raó d’una vesprada per setmana per al personal amb jornada setmanal
de 37,5 hores i de dues vesprades per setmana per al personal amb jornada
de 40 hores. L’assignació de les vesprades a aquest personal serà
duta a terme pel responsable de la unitat administrativa, de dilluns a
dijous, segons les necessitats del servei al qual es troben adscrits, tenint
en compte criteris d’equitat i, en la mesura del que siga possible de les
seus preferències.
4.3. D’acord amb el que preveu l’article article 2.3,
l’horari de treball, des del 16 de juny al 15 de setembre, per al personal
amb tasques burocràtiques o d’índole similar amb jornada
de 37,5 hores s’iniciarà a les 8 hores i acabarà a les 15
hores. El personal amb jornada de 40 hores podrà iniciar-la a les
7,45 i acabar-la a les 15,15 hores.
4.4. La diferència en còmput setmanal entre
la jornada que haja de realitzar el personal per raó del lloc que
ocupe i l’efectivament prestada, podrà ser objecte de recuperació
dins del mateix mes natural en què s’haja produït, d’acord
amb el procediment establit per l’òrgan competent de cada conselleria
o organisme autònom en matèria de personal, prèvia
negociació amb els representants sindicals.
4.5. S’exclou d’aquest horari tot aquell personal que,
per raó de l’activitat realitzada, haja de realitzar-ne un distint.
Aquest horari el determinarà l’òrgan competents de les conselleries
o organismes autònoms, prèvia negociació amb els representants
sindicals. En tot cas, el còmput de l’horari no podrà excedir
del que s’estableix de forma general en l’article segon.
En els centres de treball en què es preste el servei
a torns o que no siguen d’índole burocràtica, l’horari que
s’haja de realitzar s’adaptarà a les característiques dels
centres i llocs de treball. Serà elaborat anualment per la direcció
del centre, prèvia negociació amb els representants sindicals
i serà aprovat pels respectius òrgans competents de les conselleries
o organismes autònoms. Serà exposat de forma visible en cada
centre de treball i hi constarà, com a mínim, el departament,
el nom de la treballadora o del treballador, la categoria i el torn de
treball, especificant-hi l’horari de cada torn i el còmput setmanal,
mensual o anual.
4.6. S’exceptua de l’horari general les respectives setmanes
de festes de cadascun dels municipis de la comunitat autònoma, en
les quals regirà l’horari de 9 a 14 hores.
Article 5. Pausa i descans setmanal
5.1. El personal de la Generalitat Valenciana tindrà
dret a 48 hores continuades de descans per cada període setmanal
treballat sempre que la seua aplicació no impedisca la cobertura
dels serveis que es presten, en aquest cas es fixarà l’aplicació
d’aquest descans amb la participació dels representants sindicals
En els centres de treball que presten el servei a torns,
el gaudiment de les 48 hores de descans, coincidirà necessàriament
amb un cap de setmana com a mínim.
5.2. Durant la jornada laboral es disposarà d’una
pausa de trenta minuts de descans, computable com de treball efectiu. El
personal de serveis burocràtics o unitats d’índole similar,
en farà ús entre les 9,30 i les 11,30 hores. A aquest efecte,
el personal s’organitzarà en torns amb l’aprovació del o
de la corresponent cap de servei o responsable de la unitat administrativa,
a fi que les dependències i serveis queden adequadament atesos.
Article 6. Control d’horari
6.1. El personal estarà obligat a registrar les
entrades i eixides del centre de treball mitjançant els sistemes
establits a l’efecte pels òrgans competents de les conselleries
o organismes autònoms. Els centres de treball establiran els mitjans
necessaris per al seu seguiment.
6.2. Les caps o els caps de les unitats administratives
col·laboraran en el control del personal a les seues ordres, sense
perjudici del control general assignat a la unitat que el tinga com a competència.
Article 7. Justificació d’absències
7.1. En els casos de malaltia o incapacitat temporal es
regulen les situacions següents:
7.1.1. Absències aïllades d’un o dos dies:
el personal comunicarà la seua absència i la raó d’aquesta
a la unitat de personal o òrgan o persona responsable, preferentment
fins a una hora després de l’inici de la jornada, llevat de causes
justificades que ho impedisquen, i es podrà requerir justificant
expedit pel facultatiu competent. En tot cas, si no es produeix després
la justificació pertinent, es podrà descomptar el dia o dies
faltats.
7.1.2. Absència de tres o més dies: El personal
haurà de presentar l’informe mèdic de baixa en el termini
de tres dies comptats a partir del dia de l’expedició, els informes
hauran de ser lliurats en el centre de treball cada set dies. Si no es
lliuren els justificants es descomptaran en nòmina els dies d’absència.
7.2. Si les absències, fins i tot justificades,
són reiterades, es valorarà la situació entre els
representants sindicals i la direcció corresponent a instància
de qualsevol de les parts i proposaran conjuntament la solució adequada
al cas.
7.3. Els supòsits de llicència per maternitat
no necessitaran la presentació d’informes intermedis o de confirmació
de baixa.
7.4. Descomptes per incompliment de jornada: Els descomptes
per faltes d’assistència injustificades al treball, es determinaran
d’acord amb el que preveu el Decret 167/1992, de 16 d’octubre del Govern
Valencià (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número
1888, de 23 d’octubre de 1992).
Article 8. Horari de les oficines d’atenció al
públic
8.1. Les oficines de les seus centrals de les conselleries,
de les seus principals de les seues delegacions, direccions o serveis territorials
i les oficines PROP; prestaran el servei d’informació administrativa
general i registre de documents en horari general d’obertura al públic
de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres, i de 17 a 19 hores, de dilluns
a dijous.
8.2. Des del 16 de juny fins al 15 de setembre, l’horari
de servei d’informació administrativa general i de registre de documents
serà de 9 a 14 hores de dilluns a divendres.
8.3. També regirà l’horari de 9 a 14 hores,
de dilluns a divendres, en la setmana de festes locals corresponent a cada
emplaçament.
8.4. Sense perjudici d’això, cada conselleria,
per ordre de la consellera o conseller respectiu, podrà disposar
per a la prestació del servei d’informació administrativa
general i de registre de documents l’establiment d’altres emplaçaments
addicionals que contribuïsquen a reduir desplaçaments als ciutadans.
8.5. Els divendres per la vesprada, en horari de 17 a
19 hores, i els dissabtes, en horari de 9 a 13 hores, es prestarà
el servei de registre en la Conselleria de Presidència. A Alacant
i Castelló les Delegacions del Govern Valencià assumiran
aquestes funcions de Registre.
8.6. El personal que treballe en les Unitats de Registre
i que haja d’assistir al seu lloc de treball els dies 24 i 31 de desembre,
veurà compensats aquests per dia i mig de descans per cadascun d’aquells,
o la part proporcional que corresponga, en funció de la jornada
laboral que efectivament realitze.
Quant al festiu local, aquest personal podrà gaudir
de l’exempció del treball qualsevol altre dia de la setmana festiva
o en la següent setmana d’acord amb les necessitats del servei.
8.7. Els òrgans competents de les conselleries
o organismes autònoms podran establir, mitjançant resolució,
un horari ampliat de registre per a aquells procediments que impliquen
una presentació molt elevada de documents en un període determinat.
Aquest horari específic es farà públic i serà
vigent mentre dure el termini de presentació d’escrits, comunicacions
i altres documents en el procediment corresponent.
El personal afectat per aquesta mesura veurà compensada
la jornada laboral, d’acord amb el que preveu el punt 6, paràgraf
segon d’aquest article.
Article 9. Permisos i llicències
S’estableix el règim de permisos retribuïts
i llicències següent:
9.1. Permisos
9.1.1. Quinze dies naturals i consecutius, per raó
de matrimoni o inscripció en el Registre d’Unions de Fet de la Comunitat
Valenciana o en qualsevol altre Registre Públic Oficial d’Unions
de Fet, que poden acumular-se al període vacacional i no es gaudiran
necessàriament a continuació del fet causant.
El personal podrà gaudir de permís durant
el dia de la celebració del matrimoni dels parents següents:
pares, pares polítics, germans, germans polítics, fill, néts
i avis; si el lloc de la celebració superara la distància
de 375 km, computats des de la localitat de residència d’aquest
personal, el permís serà de dos dies naturals consecutius.
9.1.2. Tres dies hàbils, a continuació del fet causant, per naixement o adopció de fills o per acolliment familiar de xiquets, o cinc dies hàbils si ocorreguera a més de 100 km de distància de la localitat de residència.
Si el part donarà lloc a complicacions en el quadre
clínic de la mare o del fill, el pare tindrà dret a dos dies
més de permís.
En el supòsit de part la treballadora tindrà
dret a un permís de 16 setmanes ininterrompudes ampliables per part
múltiple a 18 setmanes. El període de permís es distribuirà
a opció de la interessada, sempre que 6 setmanes siguen posteriors
al part, i el pare en podrà fer ús per a la cura del fill
només en cas de defunció de la mare.
No obstant això, en cas que la mare i el pare treballen,
aquella, al iniciar-se el període de permís per maternitat,
podrà optar perquè el pare gaudisca de fins a quatre de les
últimes setmanes del permís, sempre que siguen ininterrompudes
i al final del període esmentat, llevat que en el moment de la seua
efectivitat la incorporació al treball de la mare supose risc acreditat
per a la salut.
En el supòsit d’acolliment familiar o d’adopció
d’un menor de 9 mesos, el personal tindrà dret a un permís
de 16 setmanes comptades, a la seua elecció, bé a partir
del moment de la decisió administrativa o judicial d’acolliment,
o bé a partir de la resolució judicial per la qual es constitueix
l’adopció. Si el fill adoptat és major de 9 mesos i menor
de 5 anys, el permís tindrà una duració de 6 setmanes.
En el cas que el pare i la mare treballen, sols un d’ells podrà
exercitar aquest dret, l’altre exercitarà el dret previst en el
punt 1.2, primer paràgraf, d’aquest mateix article.
Es concediran permisos al personal pel temps indispensable per a l’assistència a la realització d’exàmens prenatals i cursos de tècniques per a la preparació al part que hagen de realitzar-se dins de la jornada laboral, així com l’assistència a tractaments basats en tècniques de fecundació en els centres assistencials de la Seguretat Social o reconeguts oficialment, sempre que s’acredite que aquests centres no compten amb horari d’assistència fora de la jornada de treball de la interessada o interessat.
En cas d’interrupció de l’embaràs, la treballadora
tindrà dret a sis dies naturals i consecutius a partir del fet causant,
sempre que no es trobe en situació d’incapacitat temporal.
9.1.3. Per mort o malaltia greu d’un familiar:
Si és el cònjuge o familiar de primer grau, en línia recta o col·lateral, per consanguinitat o afinitat, 4 dies, i 6 dies si ocorreguera a més de 100 km de la localitat de residència del personal.
Si és familiar de segon grau en línia recta o col·lateral, per consanguinitat o afinitat, 3 dies, i 5 dies si ocorreguera a més de 100 km de la localitat de residència del personal.
Aquest permís es prendrà en dies naturals
a partir del fet causant.
Es concedirà permís per malaltia greu quan hi haja hospitalització o siga acreditada per metge competent la gravetat de la malaltia. Aquest permís podrà ser concedit cada vegada que s’acredite una nova situació de gravetat.
En els supòsits de malaltia greu, hospitalització
en institució sanitària o hospitalització domiciliària
de llarga duració, aquests dies de permís podran utilitzar-se
seguits o alternats, a petició del personal.
En el cas que l’hospitalització és inferior als dies a què per malaltia greu es té permís i no hi haguera certificat de gravetat, aquest permís es reduirà als dies que efectivament el familiar de l’afectat haja sigut hospitalitzat.
Els permisos previstos en el present punt, seran compatibles i no necessàriament consecutius.
A aquests efectes, es consideraran familiars de primer
grau de l’afectat, per consanguinitat en línia directa: pares i
fills; per afinitat en línia col·lateral: cònjuge.
Es consideraran familiars de segon grau, per consanguinitat: germans, avis
i néts; per afinitat: pares polítics i cònjuge de
la filla o fill.
9.1.4. Un dia per a concórrer a proves selectives
per a l’ingrés en qualsevol administració pública,
a exàmens finals i altres proves definitives d’aptitud i avaluació
en centres oficials, encara que la realització de l’exercici siga
compatible amb la jornada laboral.
9.1.5. Dos dies naturals consecutius per trasllat del
seu domicili habitual, aportant justificant acreditatiu.
9.1.6. Pel temps indispensable per al compliment d’un deure inexcusable, de caràcter públic i personal.
S’entendrà per deure de caràcter públic i personal:
a) Citacions de jutjats, tribunals de justícia, comissaries, o qualsevol altre organisme oficial.
b) Compliment de deures ciutadans derivats d’una consulta electoral.
c) Assistència a les reunions dels òrgans de govern i comissions que en depenen quan deriven estrictament del càrrec electiu de regidora o regidor; així com de diputada o de diputat.
d) Assistència com a membre a les sessions d’un tribunal de selecció o provisió, amb nomenament de l’autoritat pertinent.
e) Compliment d’obligacions que generen a l’interessat
una responsabilitat d’ordre civil, social o administrativa.
9.1.7. Es concediran permisos per a realitzar funcions
sindicals, de formació o de representació del personal, en
els termes que estableix la normativa vigent.
9.1.8. El personal, per lactància d’un menor de
12 mesos o per acolliment en idèntic supòsit, tindrà
dret a una hora diària d’absència del treball, que podrà
dividir en dos fraccions. Per la seua voluntat podrà substituir
aquest dret a una reducció de la jornada normal pel mateix temps
i amb la mateixa finalitat. Aquesta llicència podrà ser gaudida
indistintament per la mare o pel pare, en el cas que ambdós treballen,
però en qualsevol cas sols per un d’ells. Aquest permís serà
ampliable en la mateixa proporció per part, adopció o acolliment
familiar múltiple.
9.1.9. El personal podrà acudir durant la jornada
laboral, per necessitats pròpies o de menors, ancians o discapacitats
al seu càrrec, a consultes, tractaments i exploracions de tipus
mèdic durant el temps indispensable per a la seua realització.
9.1.10. El personal quedarà exempt de l’assistència
al treball amb motiu de les festes locals que es celebren en la Comunitat
Valenciana, segons es disposa a continuació:
a) El dia 18 de març, el personal de la Generalitat
Valenciana el centre de treball del qual radique a la ciutat de València
o en aquells altres municipis de la província on se celebren festes
de falles.
b) El dia 23 de juny, el personal de la Generalitat Valenciana
el centre de treball del qual radique a la ciutat d’Alacant o en aquells
altres municipis de la província on se celebren les festes de Sant
Joan.
c) El dimarts de la setmana de les festes de la Magdalena,
el personal de la Generalitat Valenciana el centre de treball del qual
radique a la ciutat de Castelló, o en aquells altres municipis de
la província on se celebren aquestes festes.
En aquells municipis on hi haja centres de treball de la Generalitat Valenciana que no s’acullen a les setmanes de festes anteriorment establides, serà competència de l’òrgan competent de cada conselleria o organisme autònom, establir la data d’iniciació i acabament de la setmana de festes locals, a efectes d’aplicació de l’horari especial previst en l’article 4.6 del present decret.
Així mateix hauran de determinar el dia d’aquesta
setmana en què s’estarà exempt de l’assistència al
treball.
9.1.11. Així mateix s’estarà exempt de l’assistència
al treball els dies 24 i 31 de desembre.
9.2. Llicències
9.2.1. Llicències retribuïdes:
a) Cada any natural, i fins al dia 15 de gener de l’any
següent, es podrà gaudir fins a 6 dies per assumptes propis
o particulars no inclosos en els punts anteriors. El personal podrà
distribuir aquests dies a la seua conveniència, prèvia comunicació
a la corresponent unitat de personal amb la suficient antelació,
i tenint en compte que la seua absència no provoque una especial
dificultat en el normal desenvolupament del treball. La seua denegació
serà motivada. L’administració, prèvia negociació
amb els representants sindicals, podrà dictar les normes oportunes
durant
el primer trimestre de l’any perquè el gaudiment d’aquests dies
no repercutisca negativament en l’adequada prestació dels serveis.
El personal funcionari interí i personal laboral
temporal podrà gaudir d’aquesta llicència a raó d’un
dia per cada dos mesos complets treballats en l’administració.
b) Podrà concedir-se per l’òrgan competent
de la conselleria o organisme autònom corresponent, fins a quaranta
hores a l’any per a l’assistència a cursos de perfeccionament professional,
retribuïdes quan coincidisquen amb l’horari de treball, el curs es
trobe homologat i el contingut d’aquest estiga directament relacionat amb
el lloc de treball o la carrera professional del personal en l’administració
i no ho impedisquen les necessitats del servei.
c) Llicència per estudis: Per l’òrgan que
tinga atribuïda la competència en matèria de formació
podrà concedir-se al personal fix de la Generalitat Valenciana,
previ informe favorable de l’òrgan competent de la conselleria o
organisme autònom corresponent, llicència de fins a dotze
mesos per a la formació en matèries directament relacionades
amb la carrera professional en les administracions públiques. L’elecció
de la matèria per part de la interessada o interessat, haurà
de ser acceptada per l’òrgan que la concedisca, i ser d'interès
per a la millora en la qualitat i prestació del servei públic.
El curs haurà de ser homologat prèviament per l’Institut
Valencià d’Administració Pública, previ informe de
la Comissió de Formació de la Generalitat Valenciana.
Aquesta llicència es podrà sol·licitar
cada cinc anys, sempre que aquests s’hagen prestat en servei actiu ininterrompudament.
Durant el gaudiment de la present llicència, es tindrà dret exclusivament a la percepció de les retribucions bàsiques.
En acabar el període de llicència per estudis el personal beneficiari presentarà a l’òrgan competent en matèria de formació, una memòria global del treball desenvolupat així com una certificació acadèmica dels estudis realitzats.
La no presentació per part de la beneficiària
o el beneficiari de la memòria i la certificació acadèmica
corresponent implicarà l’obligació de reintegrar les retribucions
percebudes.
En qualsevol moment que s’aprecie que la persona seleccionada
no compleix els requisits establits en el paràgraf primer d’aquest
article li serà revocada la llicència pel mateix òrgan
que va resoldre la concessió.
9.2.2. Llicències sense retribució:
a) Podran ser concedides per la Direcció General
de Funció Pública previ informe de l’òrgan competent
de les conselleries o organismes autònoms, sense que el període
màxim de la llicència puga excedir de sis mesos cada tres
anys. Aquesta llicència se sol·licitarà, llevat de
casos excepcionals justificats com cal, amb una antelació mínima
de trenta dies a la data de l’inici, i es resoldrà com a mínim
amb quinze dies d’antelació a aquesta data. La seua denegació
haurà de ser motivada.
L’administració, mentre dure la llicència
sense retribució, mantindrà el personal amb alta especial,
en el règim de previsió social que pertoque. Així
mateix, aquesta llicència tindrà la consideració de
serveis efectivament prestats, a efectes de còmput d’antiguitat
i consolidació de grau personal.
En el cas que el cònjuge o familiar en línia
directa o col·lateral fins a segon grau, per consanguinitat o afinitat,
que habitualment convisquen amb la funcionària o el funcionari,
patisquen malaltia greu o irreversible que requerisca una atenció
continuada, aquesta llicència sense sou podrà prorrogar-se
fins a un any, i el període de pròrroga no constituirà
causa d’alta especial en el règim previsor i sí la consideració
de serveis efectivament prestats, a efectes exclusivament del còmput
d’antiguitat i consolidació de grau. Als efectes indicats, la malaltia
haurà de ser acreditada suficientment amb els necessaris informes
mèdics.
b) La Direcció General de Funció Pública
podrà concedir llicències no retribuïdes, d’una duració
màxima de tres mesos a l’any, per a l’assistència a cursos
de perfeccionament professional, quan el contingut d’aquests estiga directament
relacionat amb el lloc de treball o la carrera professional en l’administració
i sempre que la gestió del servei i l’organització del treball
ho permeten.
L’administració mantindrà el personal amb
alta especial, en el règim de previsió social que pertoque,
mentre dure la llicència sense sou. Així mateix, aquesta
llicència tindrà la consideració de serveis efectivament
prestats.
9.3. Als exclusius efectes de la concessió dels
permisos i llicències establits en aquest article, la parella, sempre
que estiguera inscrita en el Registre d’Unions de Fet de la Comunitat Valenciana,
o en qualsevol altre Registre Públic Oficial d’Unions de Fet, tindrà
la mateixa consideració que el cònjuge.
Article 10. Vacances anuals
10.1. El personal tindrà dret a gaudir, durant
cada any complet de servei actiu, d’un mes natural de vacances retribuïdes
o de trenta dies naturals si es fan fraccionades. En aquest últim
cas podran gaudir-se en períodes, sense que cap siga inferior a
set dies. La suma total dels períodes serà de trenta dies
naturals.
En el cas que el servei prestat en l’administració
és inferior a un any, es tindrà dret al gaudiment dels dies
proporcionals de vacances que corresponguen.
10.2. Les vacances anuals retribuïdes podran gaudir-se
al llarg de tot l’any a petició del personal, si bé preferentment
en el període de juny a setembre.
10.3. L’òrgan competent de la conselleria o organisme
autònom, prèvia negociació amb els representants sindicals,
establirà les excepcions oportunes al règim general de vacances
anuals i fixarà els torns de permisos que resulten adequats, a proposta
raonada del o de la cap de la unitat administrativa de què es tracte,
en aquells serveis que per la naturalesa i peculiaritat de les seues funcions
requerisquen un règim especial.
10.4. El personal que desitge gaudir de les vacances en
el període estival, elevarà, abans de l’1 de maig, al responsable
de la unitat administrativa una comunicació formal en la qual expressarà
l’opció personal al període de vacances anuals. La resta
del personal haurà de sol·licitar- les amb un mes d’antelació
a la data prevista per a l’inici.
Una vegada rebudes les opcions, l’òrgan competent
resoldrà amb quinze dies d’antelació a la data d’inici prevista,
sobre el període de vacances anuals de cada empleada i empleat públic
al seu càrrec, tenint en compte l’equilibri necessari perquè
els serveis es presten amb normalitat.
En el cas que, per raons justificades, qualsevol persona
al servei de la Generalitat Valenciana vulga alterar el seu període
de vacances ja concedit, podrà sol·licitar un canvi mitjançat
petició formal dirigida a l’òrgan competent de cada conselleria
o organisme autònom, tramitada a través del responsable de
la seua unitat, el qual adjuntarà un informe personal sobre l’oportunitat
de concedir allò sol·licitat.
En cas de denegació per l’administració
del període de vacances sol·licitat, aquesta haurà
de ser motivada.
10.5. El començament i acabament del dret al gaudiment
de les vacances serà forçosament dins de l’any natural al
qual corresponguen. Excepcionalment, l’acabament del gaudiment d’aquestes
podrà prorrogar-se fins al 15 de gener de l’any següent. No
podran en cap cas ser substituïdes per compensacions econòmiques
ni acumulades a les següents.
10.6. El personal tindrà dret:
a) Al retard de les vacances si no pot iniciar-les com a conseqüència d’incapacitat laboral temporal.
b) A la interrupció del període de vacances quan hi haguera hospitalització justificada no voluntaria, per a reprendre- les posteriorment fins a completar els dies que li resten.
c) A l’acomodació del gaudiment de les vacances en cas de embaràs i fins que el fill complisca dotze mesos, separació legal, divorci o viudetat, prèvia justificació d’aquestes circumstàncies, sempre que no implique perjudici per a altres empleades i empleats públics.
d) Al gaudiment de trenta-un dies naturals de vacances
si es fan continuades en un mes de trenta dies per decisió de l’administració.
10.7. El personal interí i el personal contractat
laboral temporal tindrà dret al pagament de la part proporcional
de les vacances quan cesse abans de completar l’any de servei i no haguera
pogut gaudir-les.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL ÚNICA
El present decret serà d’aplicació al personal
laboral al servei de l’administració del Govern de la Generalitat
Valenciana, sense perjudici del que estableix el II Conveni Col·lectiu
del personal laboral al servei de l’administració autonòmica.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat el Decret 50/1989, de 18 d’abril (DOGV núm.
1094, de 27.6.1989); l’Ordre de 22 de juny (DOGV núm. 1094, de 27.6.1989);
Decret 109/1990, de 9 de juliol (DOGV núm. 1357, de 30.7.1990),
el Decret 82/1990 (DOGV núm. 1318 de 5.6.1990) i, en general, totes
les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposen al present decret.
DISPOSICIÓ FINAL
Primera
Es faculta la consellera o el conseller d’Economia, Hisenda
i Administració Pública per a dictar tantes disposicions
com siguen necessàries per al desplegament d’aquest decret.
Segunda
El present decret entrarà en vigor l’endemà
de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 9 de març de 1999
El president de la Generalitat Valenciana
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública
JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ
Volver a la página principal |
Acceso al servidor de
la UPV  |