L’antropòleg Marvin Harris, principal exponent del materialisme cultural, té una teoria bastant robusta i convincent sobre les arrels del masclisme, que tractaré de resumir breument.
Harris parteix de les pressuposicions següents:
L’antropòleg Marvin Harris, principal exponent del materialisme
cultural, té una teoria bastant robusta i convincent sobre les arrels
del masclisme, que tractaré de resumir breument.
Harris parteix de les pressuposicions següents:
Els valors masclistes impliquen que com més guerrers feroços i com menys dones té una societat primitiva més probabilitat té de derrotar una altra, de sobreviure en condicions extrems. Encara queda el problema de com ensinistrar els homes a ser violents i agressius, com assegurar que són disposats a arriscar-se la vida en una guerra: una forma de crear aquest tipus de comportament és aconseguir que les relacions sexuals i el matrimoni depenguen de les proeses de guerra. L’infanticidi femení implica que hi haurà menys dones joves que homes (i les xifres són, de vegades, realment esborronadores); hi haurà mancança de dones. En aquesta situació una solució "lògica" de política sexual seria la poliàndria, però, de fet, és una solució que rarament es dona. Ans al contrari, en moltes societats preindustrials trobem que la situació s’exacerba perquè s’hi practica la poligàmia, de forma que hi ha encara menys dones per a cada home. "Aquesta situació provoca gelosia, adulteri i un antagonisme carregat de sexualitat entre els homes i les dones i un clima d’hostilitat entre els mateixos homes, sobretot entre els joves que no tenen dona i els majors que en tenen moltes".
L’antropòleg Marvin Harris, principal exponent del materialisme cultural, té una teoria bastant robusta i convincent sobre les arrels del masclisme, que tractaré de resumir breument.
Harris parteix de les pressuposicions següents:
Els valors masclistes impliquen que com més guerrers feroços
i com menys dones té una societat primitiva més probabilitat
té de derrotar una altra, de sobreviure en condicions extremes.
Encara queda el problema de com ensinistrar els homes a ser violents i
agressius, com assegurar que són disposats a arriscar-se la vida
en una guerra: una forma de crear aquest tipus de comportament és
aconseguir que les relacions sexuals i el matrimoni depenguen de les proeses
de guerra. L’infanticidi femení implica que hi haurà menys
dones joves que homes (i les xifres són, de vegades, realment esborronadores);
hi haurà mancança de dones. En aquesta situació una
solució "lògica" de política sexual seria la poliàndria,
però, de fet, és una solució que rarament es dóna.
Ans al contrari, en moltes societats preindustrials trobem que la situació
s’exacerba perquè s’hi practica la poligàmia, de forma que
hi ha encara menys dones per a cada home. "Aquesta situació provoca
gelosia, adulteri i un antagonisme carregat de sexualitat entre els homes
i les dones i un clima d’hostilitat entre els mateixos homes, sobretot
entre els joves que no tenen dona i els majors que en tenen moltes".
Si s’accepten els pressupòsits de Harris, no és difícil veure perquè es van desenvolupar els valors masclistes. Per a la societat, era important limitar el nombre de dones i la forma més "fàcil" de fer-ho era l’infanticidi femení, infanticidi discriminatori ben documentat en moltes societats i que s’exerceix de forma més o menys amagada. Matar una nena, però, no és tan fàcil per a una mare, les persones necessiten alguna justificació ideològica per negar proteïnes a una nena i proporcionar-les preferentment a un nen: aleshores cal donar prestigi a una de les poques coses que els homes normalment fan millor que les dones: matar els enemics en la guerra.
Els valors masclistes impliquen que com més guerrers feroços
i com menys dones té una societat primitiva més probabilitat
té de derrotar una altra, de sobreviure en condicions extrems. Encara
queda el problema de com ensinistrar els homes a ser violents i agressius,
com assegurar que són disposats a arriscar-se la vida en una guerra:
una forma de crear aquest tipus de comportament és aconseguir que
les relacions sexuals i el matrimoni depenguen de les proeses de guerra.
L’infanticidi femení implica que hi haurà menys dones joves
que homes (i les xifres són, de vegades, realment esborronadores);
hi haurà mancança de dones. En aquesta situació una
solució "lògica" de política sexual seria la poliàndria,
però, de fet, és una solució que rarament es dona.
Ans al contrari, en moltes societats preindustrials trobem que la situació
s’exacerba perquè s’hi practica la poligàmia, de forma que
hi ha encara menys dones per a cada home. "Aquesta situació provoca
gelosia, adulteri i un antagonisme carregat de sexualitat entre els homes
i les dones i un clima d’hostilitat entre els mateixos homes, sobretot
entre els joves que no tenen dona i els majors que en tenen moltes".
Tornar a la pàgina principal | Accés a tots els temes |