Des de CCOO, volem contribuir a defensar els drets de tots els membres de la Universitat Politècnica de València, tant d'homes com de dones. No és per ser políticament correctes, sinó més aviat perquè creiem que cal lluitar en contra de qualsevol tipus de opressió, siga per classe social, per gènere, per grup ètnic, per discapacitat, etc. Com que estem davant un procés electoral a rector, possiblement és un bon moment per a reflexionar sobre la situació de la dona a la Politècnica, encara que la reflexió i el debat semblen activitats ja una mica antiquades: si hi ha imatge, grups d'interés i clientalisme...per què hem de debatre? per què reflexionar?

En primer lloc cal preguntar què vol dir discriminació contra la dona? Hi ha persones que limiten el seu significat a actes puntuals en el procés de presa de decisions ("no pot promoure's aquesta persona en aquesta situació concreta perquè és dona"). Creiem que una definició d'aquest tipus és massa limitada. La situació de la dona a la universitat és una qüestió social amb arrels històriques, el dret de la dona a la igualtat no es pot concebre només com el dret d'una persona en una situació concreta, sinó també afecta a la col·lectivitat de dones. Com hem defensat tot sovint (en escrits que defensen la promoció del valencià) els portadors de drets són individus i col·lectius. Així, per a nosaltres, hi ha un 50%, més o menys, de dones en la societat, per tant, si hi ha una desviació important d'aquesta xifra en algun grup social o professional, cal buscar-ne la raó i sospitar que hi ha pràctiques sexistes dutes a terme, més o menys conscientment, per tal d'afavorir la presència majoritària d'un gènere enfront de l'altra (hi ha alguns casos on no és així, per exemple, ningú no voldria afirmar que hi ha sexisme o discriminació perquè totes les mares són dones).

Per exemple, si ens limitem a la distribució d'homes i dones en els diferents grups del PAS a la nostra Universitat, trobem que en els grups A, B i C hi ha una majoria aclaparadora d'homes, mentre que, en els grups D i E, amb menys retribució, hi ha una majoria aclaparadora de dones (vegeu la taula 1).

Pel que fa al professorat i a l’alumnat, el vers de la cançó de Zappa, The torture never stops, podria resumir la situació: podria ser una ella, però probablement és un ell. Així entre el professorat hi ha un 22% de dones i entre l’alumnat un 33%. Són xifres objectives, però que cal interpretar, el que no ens sembla de raó és dir que això és natural o normal. No és natural, com diria Josep Vicent Marqués, que hi haja una majoria de dones a l’Escola d’Infermeria de l’altra universitat i una clara minoria a la nostra. Es pot explicar la situació (el percentatge del professorat reflectiria la situació del passat, el d’alumnat reflectiria actituds de la societat actual), però no cal confondre una explicació amb una justificació.

Si passem a considerar la situació de la dona en els llocs de presa de decisions, les xifres són encara pitjors, oscil·lant entre el 0% en la Comissió de Cultura i Esports al 19% en el Consell Social (taula 2), cal destacar que algunes dones, com ara la Secretaria General de la Universitat, es repeteixen en gairebé tots els òrgans. A més en el concepte de Direcció de Centres hem inclós tot l'equip. És clar que ací tenim encara més discriminació dins un context discriminatori.
 

Davant aquesta situació, què s'ha de fer? Doncs agafar el bou per la mamella, com deia la germana de Virginia Woolfe. És evident (per a nosaltres) que no es pot legislar des de la Politècnica una solució per a un problema que té arrels molt profundes i que transcorre la societat sencera, però la nostra incapacitat d'oferir una solució definitiva no ha d'inhibir-nos de promoure una situació menys discriminatòria. Així en les propostes que, des de CCOO, hem fet arribar als candidats (que no candidates) a rector de la UPV, hem inclós:

- Caldria arbitrar mesures compensatòries perquè, en condicions d'igual mèrit i capacitat, accedisca la persona del gènere que estiga subrepresentada en una categoria o funció donada, tant en el PDI com en el PAS.

- S'ha d'assegurar, almenys, una representació mínima de les dones en els òrgans de direcció de la Universitat Politècnica de València: l'equip rectoral i la Junta de Govern i la resta de les comissions.

- Sol·licitem la creació d'una Comissió per a la Igualtat en la Mesa Negociadora.

Evidentment la Comissió per a la Igualtat haurà de perfilar moltes més propostes. Per exemple mesures específiques relacionades amb la maternitat, la salut de la dona (les revisions mèdiques actuals són clarament sexistes). A més a més, pel que fa a l'alumnat, com que, que nosaltres sapiem, no hi ha dades científiques que indiquen que les dones siguen més poc dotades genèticament per als estudis d'enginyeria, cal fer una política clara envers la societat per a promoure la tria de carreres tècniques entre les alumnes de l'ensenyament preuniversitari per tal d'eliminar aquesta desigualtat.

Sobretot cal debatre i reflexionar per tal de conéixer i després canviar la realitat. Per conéixer la realitat de les dones recomanem a tots practicar allò que els formalistes russos anomenaven la desfamiliarització, o sia veure la realitat existent com una cosa extranya, des del punt de vista d'una altra persona, des del punt de vista de l'altre gènere, et tout le reste est littérature.
 

Volver a la página principal

Acceso al servidor de la UPV