No és, ni de lluny, el primer judici per insubmissió. I si no es modifica la legislació vigent no será, previsiblement, l'últim. Però el fet de que junt al jove insubmís siguem jutjats quatre professors fa més palés l'absurd de la legislació amb la que ens acusen. Doncs el que hem fet els 4 professors acusats no és sinó exercir el nostre dret constitucional a la llibertat d'expressió, expressant públicament el que pensen i diuen milers de persones en la nostra societat, com han manifestat els fum de professors que s'han autoinculpat junt a nosaltres. Amb el que, seguint la lògica de judicialitzar l'expressió de la conciència pacifista, caldria tancar en la presó a mitja societat.
 
 

Doncs el rebuig al servei militar, i en general a l'Exèrcit i a la violència com a forma de resolució de conflictes, es troba àmpliament estés al si de la societat. I eixes idees antimilitaristes, àmpliament compartides, precisament per expressar un rebuig social que va més enllà dels escrúpols personals a empunyar les armes desqualifiquen la imposició dàctivitats "substitutòries" del servei militar, i per tant indueixen als joves a la insubmissió front al servei militar.
 
 

El tema es fa més sangrant quan es vol forçar als objectors de consciència a fer una anomenada prestació social substitutòria (PSS) en un país amb milions d'aturats. Ja no es tracta solament del rebuig antimilitarista a una "prestació" que es veu com dissuasòria de l'objecció al servei militar. Sinó que, des d'un punt de vista sindical i d'una consciència laboral mínimament solidària és absurda la realització de prestacions forçoses no retribuides en un context en el que tothom reconeix que l'atur és el principal problema econòmic.
 
 

En una societat de plé empleament podria hipotèticament pensar-se que haguera treballs que es consideraren socialment necessaris però que ningú vulguera fer. En aquestes condicions podria justificar-se un servei social, al marge de que haguera o no servei militar. Però, en la nostra societat, on per cada lloc de treball sorteixen un muntó d'aspirants?.
 
 

El cert és que l'existència de serveis obligatoris a l'Estat és un residu del sistema feudal. I que la PSS, amb independència de la intenció dels legisladors, és en general una forma d'explotació laboral precapitalista.
 
 

El 27 de gener varem fer vaga contra uns "contractes d'aprenentatge" que utilitzen als joves com a mà d'obra barata. Doncs bé, la PSS els utilitza com a má d'obra forçosa i gratuïta.
 
 

El fer o no la PSS és una decisió personal dels objectors que cal respectar. Però la utilització laboral de prestacionistes és èticament i sindical rebutjable, i els insubmissós a la PSS han de rebre tot el suport per solidaritat no solament amb ells, sinó amb els milions d'aturats.
 
 

Els professors autoinculpats hem expressat el nostre suport al nostre company insubmís. I els 5 membres de la Universitat de València encausats estem rebent un ampli suport tant dins de la Universitat, a través dels seus òrgans de govern i representació, com fora de la mateixa, valorant que hem estat processats per raons de consciència i exercici de la llibertat d'expresió. Els suports rebuts, i els que continuem rebent, es una contribució a l'afirmació de la democràcia i de la restitució de la racionalitat al nostre país.

València, 14 de març de 1994
 
 

Volver a la página principal

Acceso al servidor de la UPV