La Universitat Politècnica de València s’afronta a les primeres eleccions rectorals en el marc de la desafortunada Llei Orgànica d’Universitats, de la qual ja s’han començat a patir les primeres conseqüències i que fou clarament contestada per CCOO en el seu moment, i continua sent-ho en tot moment. En aquest context, les pròximes eleccions a rector haurien de servir per reflexionar sobre el model d’universitat que volem: un model en el qual prevalguen els valors democràtics i ètics que tota persona, en la mesura de les seues possibilitats, ha de transmetre als seus coetanis i a les generacions futures.
Des de la secció sindical de CCOO de la Universitat Politècnica de València hem elaborat aquest breu document en el qual apuntem alguns dels problemes (i suggerim algunes actuacions) que els candidats a Rector hauran d’abordar si ixen elegits.
Un breu comentari ens permetem realitzar com a introducció al present escrit. És ben cert que moltes de les decisions que afecten a la Comunitat Universitària no es prenen en els òrgans de govern de la Universitat, però el que sí es pot exigir als nostres futurs dirigents és un compromís clar en la defensa de la Universitat Pública i dels seus treballadors i treballadores. Aquest compromís hauria d’incloure de forma manifesta la voluntat de fer pressió a l’Administració per al canvi d’aquells decrets legislatius que resulten lesius per al personal de la universitat, per a la obtenció d’un finançament adequat, per a la defensa dels seus treballadors i treballadores davant decisions arbitràries, per a la recuperació del poder adquisitiu i un llarg etcètera.
Les solucions als problemes que ací es mostren ja dependran de
la voluntat de cadascú dels candidats, però estan en la mà
de tots.
1- SOBRE ESTATUTS I GOVERN DE LA UPV
Encara que els estatuts estan aprovats, CC.OO. continua proposant la modificació dels articles següents:
Consell de Govern (art. 42)
Hauria de reglamentar-se la presència de la presidència de la Junta de PDI (amb veu i sense vot) a les reunions del consell. Cal recordar que, des de l'existència de la JPDI, en tres ocasions s’ha convidat al President d'aquesta Junta a participar amb veu i sense vot en la Junta de Govern i en les tres ocasions se li ha retirat la invitació quan ha fet ús de la seua llibertat d'expressió manifestant l’opinió de la JPDI. És per això que resulta convenient regular la seua presència per a evitar els intents d'utilitzar-la per a reprimir o modificar la seua independència de criteri, només subjecte al seu paper com representant de la JPDI.
Composició del claustre (art. 46)
Opinem que com a membres nats només han d’estar els que marca la LOU (Rector, Gerent i Secretari General).
Quant als membres electes, el percentatge de professors funcionaris doctors hauria de ser del 51% que exigeix la LOU (i no del 54 %), augmentant-se el de la resta del professorat, mentre que el del PAS hauria d’estar al voltant del 10% (el 7% és el que marquen els estatuts). A les altres universitats de la Comunitat els percentatges són: Alacant 12%, Miguel Hernández 10%, UV Estudi General 10%, UJI 12,5%.
Elecció i mandat del Rector (art. 54)
Quant als coeficients del vot ponderat, de forma anàloga a l’anterior, per a professors funcionaris doctors hauria de ser del 51% (i no del 54 %) i el del PAS hauria d’estar al voltant del 10% (en lloc del 7%).
Desitgem clarament que el mandat del rector estiga limitat a una reelecció (així com tots els càrrecs electes unipersonals).
Creació d’una mesa de negociació
Continuem sol·licitant, ja que la Universitat sempre s’hi ha
negat, la constitució d’una Mesa de Negociació perquè
hi haja un marc legal en el qual poder discutir i negociar els aspectes
relacionats amb l'activitat laboral del PAS i el PDI.
2- INVESTIGACIÓ I FUNDACIÓ UPV
Una Fundació és una entitat jurídica independent i per tant escapa al control de la comunitat universitària, entesa aquesta en el seu sentit ampli. Suposa, de fet, la privatització dels serveis inclosos entre les seues competències sent una figura que, encara que legal, queda fora un model d'Universitat Pública, que entenga allò públic com una activitat que reuneix les condicions de transparència, equitat, gestió democràtica i defensa dels drets dels treballadors implicats en la ella. És per això, que des de CCOO ens oposem a la utilització de la figura de les Fundacions, especialment per a aquelles qüestions que tinguen relació directa o indirecta amb la docència o la investigació.
Les escoles de Gandia i d’Alcoi mantenen vincles comuns amb el campus de Vera, sobretot relacionats amb el àmbit departamental. Però la distància física a la seu central confereix una problemàtica distinta a aquestes escoles respecte a les ubicades al campus de Vera. Per això, sol·licitem la creació d’un Vicerrectorat d’Intercampus que constituïsca el marc adequat de diàleg per a abordar els problemes i les necessitats als quals s’afronten ambdues escoles. Els temes principals que caldrà abordar es resumeixen en sis punts:
Situació
Actualment, les dones constitueixen més de la meitat de l’alumnat de primer i segon cicle de les universitats valencianes, però a la UPV formen aproximadament el 33% de l’alumnat. Quant a la situació laboral de les treballadores de la UPV i, com vam explicar des de CCOO en 1999, en els grups A, B i C hi ha una majoria aclaparadora d’homes, mentre que, en els grups D i E, amb menys retribució, hi ha una majoria aclaparadora de dones. En un altre estudi, publicat en 2000, vam mostrar com només un 22% del professorat eren dones i que aquest percentatge disminuïa segons la qualitat de categoria.
Aquesta situació de desequilibri s’explica per un conjunt complex de raons socials, culturals i històriques, raons que ultrapassen àmpliament les actuacions d’una institució concreta. Però des de CCOO, entenem que aquesta situació no ha d’acceptar-se com "normal" i que la situació podrà canviar sols si s’enceta una acció institucional ferma, decidida i coordinada per entendre la desigualtat de gènere en determinats àmbits acadèmics, i, en especial, en els estudis científics i per promoure la presència de les dones en aquells sectors en els quals estan subrepresentades.
Propostes de CCOO
D’acord amb les recomanacions de la Unió Europea, hi ha accions immediates que es poden emprendre per corregir aquesta situació, com ara el compromís de la universitat de promoure la paritat de gènere en òrgans de govern i comissions de contractació i de fomentar que la integració des de la perspectiva de gènere s’aplique en tots els àmbits de la Universitat etc.. Però, des de CCOO, atesa la gran transcendència social i cultural del problema, creem que és urgent la creació d’una Oficina de la Dona per a estudiar i canviar la situació actual. La Oficina necessita un finançament adequat i ha de tenir, a més a més, relacions institucionals amb els centres, departaments i òrgans sindicals de la UPV.
Els objectius immediats de l’Oficina han d’incloure els programes següents:
Des de CCOO de la UPV, entenem que el valencià és una llengua minoritzada al País Valencià. En l’estudi sociolingüístic de les llengües minoritzades, hi ha un consens gairebé complet que una llengua minoritzada corre el perill de morir quan comença a perdre àmbits d’ús i, en especial, àmbits d’ús relacionats amb activitats que la societat considera " prestigioses", com pot ser la cultura o la ciència. Per tant, creiem que la nostra Universitat, com a universitat transmissora de la ciència i de la tecnologia i formadora de persones que desenvoluparan les professions del futur, té l’obligació ètica d’apostar per un pla estratègic de promoció del valencià en tots els àmbits i, en especial, en la docència i la investigació. Aquest pla hauria d’abastar, si més no, els àmbits d’acció següents: el Servei de Normalització Lingüística, l’Àrea de Filologia Catalana, la formació bàsica per a l’alumnat que procedeix de fora del nostre país, la docència en valencià i mesures dirigides a millorar l’índex d’ús social de la llengua-
Pel que fa al Servei de Normalització Lingüística, una comparació sumària amb les dades estadístiques de la UV i de la UJI revela que una part excessiva de l’esforç dels tècnics del Servei de la nostra Universitat es dedica a la traducció de documents docents i administratius. Atesa aquesta situació, entenem que el Servei ha de contar amb el personal suficient perquè l’activitat de traducció no afecte negativament les altres àrees del Servei.
D’altra banda, creiem que el Servei ha de comptar amb el personal i la infrastructura suficients com per a) traure al final de cada curs dades fiables sobre el percentatge de classes en valencià; b) poder adaptar les tutories per al professorat a la realitat de l’organització semestral de les classes i c) poder ampliar l’oferta d’activitats lingüístiques culturals. Tot això implica la consolidació de les places actuals i la creació de noves places per al SNL.
Quant a l’Àrea de Filologia Catalana, cal recordar que, gràcies, en gran part, a l’esforç de CCOO, hi ha l’assignatura Valencià Tècnic a totes les escoles finançada pel Rectorat. Cal continuar i ampliar aquesta iniciativa, en especial s’hauria d’assegurar que hi haja Valencià Tècnic en totes les titulacions, ja que hi ha centres on les diferents titulacions impliquen àrees de coneixement molt diverses.
Amb la presència cada vegada més nombrosa d’alumnes de fora del País Valencià, resulta important assegurar que tot l’alumnat estiga en condicions de rebre classe en valencià, mitjançant classes d’iniciació impartides en setembre i al llarg del curs. En l’actualitat, el professorat de moltes assignatures (sobre tot optatives) que volen fer la classe en valencià han de triar entre canviar al castellà o abandonar els estudiants que visiten la nostra Universitat. Així mateix, s’hauria d’obrir l’oferta de classes de català als alumnes Erasmus i promoure l’aprenentatge de la nostra llengua dins d’aquest col·lectiu. La política actual de la UPV que ignora que el valencià es alguna cosa més que una llengua "per a parlar en privat" s’ha de canviar.
Pel que fa a la docència en valencià en general, cal destacar que el percentatge a la UPV està lluny d’abastar els de la UV o de la UJI. En aquest context, entenem que cal encetar un pla de formació dels actuals professors y de contractació en el seu cas, considerant com a mèrit el coneixement del valencià per tal de garantir que hi haja classe en valencià en tots aquells centres en els que, en la matrícula, el percentatge d’alumnes que prefereix les classes en valencià més el percentatge d’alumnes que opta per "indiferent" supera la mitjana de la Universitat. Aquesta iniciativa no hauria d’excloure la possibilitat de fer plans de contractacions per garantir les classes en valencià per als centres que, sense complir la condició mencionada adés, volen impulsar les classes en valencià
Finalment, per estimular l’ús social de la llengua, des de CCOO,
proposem que s’amplien els cursos de valencià per al PAS i per al
PDI i que tots els documents oficials del Rectorat, dels departaments,
dels centres i dels serveis siguen, si més no, en valencià
6 – LA UPV EN UN ENTORN AMBIENTALMENT SOSTENIBLE.
La UPV no s’ha distingit mai per realitzar polítiques actives en la protecció del medi i dels recursos naturals. Suposem que, algun dia, les Declaracions de Polítiques Ambientals institucionals es traduïsquen en una mica més que paraules i papers, però aquest dia continua sense arribar. A manera d'exemple, cal esmentar el cas, per tots conegut, de la situació dels aparcaments: és demencial, arribant fins i tot a col·lapsar els accessos per a minusvàlids, la qual cosa en una societat desenvolupada no seria acceptable, però en una Universitat és més greu encara, ja que contribuïm a la formació de la societat. L'ús de les voreres per a aparcar és tolerat, constituint una agressió al vianant. Aquesta situació és coneguda per tots els membres de la Comunitat Universitària des de fa molts anys. I què ha fet l’actual (i els passats) equips de govern?.
Per això, els responsables de la nostra universitat haurien de tenir una major sensibilitat envers aquests temes. Apuntem ací alguns aspectes que es podrien considerar:
Els Estatuts de la UPV estableixen una comissió d'ètica que tindrà "com
funció essencial vetllar pel bon nom i per l'honor tant de la universitat com institució com de qualsevol dels seus membres".
Des de CCOO, entenem que els membres de la universitat, com treballadors d'un ens públic, han d’ajustar la seua acció laboral i els criteris adoptats en la presa de
decisions a les condicions pròpies d'un funcionari públic. S'han d'evitar les pràctiques irregulars i la presa de decisions d'acord a interessos personals allunyats dels fins d'aquesta institució. Per això, es proposa que la universitat adopte com propis els set principis del comitè sobre els valors morals en la vida pública (Comitè Nolan) en benefici de tots aquells que serveixen al públic. Aquests principis han estat adoptats per l'Associació d'Agències de Qualitat (QAA) i del seu compliment depèn no sols la bona imatge de la UPV, sinó el compliment estricte
dels seus objectius. Són els següents:
· Altruisme: els treballadors públics sols haurien de prendre decisions sobre interès
públic. No haurien de fer-ho per obtenir beneficis econòmics per a sí mateixos, la seva família o els seus amics.
· Integritat: els treballadors públics no haurien de sotmetre's a cap compromís
econòmic o d'altre tipus, provinguts d'organitzacions o persones alienes, que els puguen influir en el compliment dels seus deures oficials.
· Objectivitat: en l'exercici de les tasques públiques, inclosos els nomenaments públics, la concessió de contractes o la proposta de persones per a ser premiades o recompensades, els treballadors públics haurien de prendre les seves decisions segons
els mèrits de les persones.
· Responsabilitat: els treballadors públics són responsables de les seves decisions i dels seus actes cap al públic i s'han de sotmetre a qualsevol inspecció per part de
l'administració.
· Transparència: els treballadors públics haurien de ser tan oberts com siga possible en totes les decisions que adopten i en tots els actes que duguen a terme. Haurien de justificar les seves decisions i únicament caldria restringir-se la informació quan el
requerisca l'interès públic de manera clara.
· Honestedat: els treballadors públics tenen el deure de manifestar qualsevol interès privat relacionat amb els seus deures públics, i prendre mesures per a resoldre qualsevol conflicte que es presente de forma que es protegisca l'interès públic.
. Iniciativa: els treballadors públics haurien de promoure
aquests principis i defensar-los amb la seua iniciativa i exemple.
8- COMPLEMENTS RETRIBUTIUS AUTONÒMICS
L'aplicació del decret 174/2000 sobre Retribucions Addicionals del Professorat Universitari implica que una part significativa de la comunitat universitària de la UPV no compleix els requisits mínims per a poder accedir a la retribució addicional, per tant, sofrirà un retrocés respecte a la situació actual, deixant de rebre el complement aprovat en la UPV per la via de l'article 46.6 de la LRU.
Des de CCOO sempre hem defensat unes retribucions addicionals que impliquen una recuperació real del poder adquisitiu perdut en els últims anys. Al contrari, els complements aprovats en el decret 174/2000 suposen que estem en una situació d'inferioritat enfront d'altres comunitats autònomes, tant respecte a la exclusió d'una gran part del professorat com a les quantitats mínimes establides per als distints complements, destacant com especialment negatiu l'escassa quantia del complement per mèrits d'experiència docent i investigadora així com els anys necessaris per a poder sol·licitar-ho, la qual cosa sembla demostrar l'escassa valoració del treball docent.
Les diferències en les retribucions del PDI de les universitats
valencianes respecte a la resta de l'estat són cada vegada majors;
ha de ser una prioritat de la nostra Universitat mantenir un adequat nivell
salarial del seu personal docent i investigador, ja siga funcionari o contractat,
tenint en compte que el complement retributiu té el seu origen en
la compensació de la pèrdua de poder adquisitiu sofrida en
els últims anys.
Proposta de CCOO
Des de CCOO demanem el compromís dels candidats a Rector de la UPV per a resoldre l'actual situació, la qual cosa implica canviar el decret a partir de la negociació amb la Direcció General d'Universitats on estiguen presents les distintes universitats valencianes i els representants sindicals. Els objectius que ha de complir la modificació de l'actual decret són:
- Les quanties mínimes dels distints complements han d'incrementar-se (la proposta sindical era de 3600 € accessible a tot el professorat) perquè les quantitats establides augmenten els desequilibris salarials enfront d'altres CCAA i no compensen la perduda de poder adquisitiu.
- El PDI contractat ha d'estar en igualtat de condicions que el PDI funcionari, per tant ha de poder accedir a la percepció dels complements retributius.
La Universitat ha de plantejar-se i definir la carrera docent del seu professorat, establir un Pla de Plantilles i una Política de Promoció per al professorat contractat. Per a això, en el nou marc establert per la LOU caldria una política de promoció de la investigació que comprenga la totalitat del professorat. No es tracta de cobrir l’expedient de cara cap a fora, es tracta d’introduir la cultura de la investigació i l’hàbit d’investigar amb caràcter general en l’àmbit de la UPV. D’aquesta forma es cobririen dos objectius clars:
S’hauria de crear una Comissió de Promoció del Professorat amb presència sindical.
Així mateix, s’han d’establir unes guies i criteris que permeten al professorat definir la seua carrera docent. Per a això, es fa necessària la creació d’una Oficina d’Ajuda i Orientació a la Investigació que:
§ S’haurien d’establir uns criteris de mínims per a la promoció i millora d’ocupació del professorat contractat administrativament (LRU) dins de les diferents figures de professor contractat (concretats en l’acreditació nacional o autonòmica).
§ S’hauria de seguir una política
de funcionarització voluntària i progressiva sense obligar
als contractats que esgoten els terminis fins a l’habilitació.
S’hauria de consolidar la política de reducció de crèdits docents per tesis doctorals, així com una política laboral en la qual tots els professors imparteixen un màxim de 22 crèdits, tant el personal funcionari com el contractat.
Condicions materials de treball
La UPV hauria de garantir a tots els seus treballadors unes eines de
treball (material ofimàtic i mitjans a les aules) i un lloc de treball
(despatx, aules, laboratoris) adequats. Atesa la dispersió geogràfica
existent en el campus que provoca que en ocasions els despatxos es troben
allunyats de les escoles, s’ha de garantir que el professorat dispose dels
mitjans adequats per a la realització de les tutories i assistència
a l’alumnat a les escoles on imparteix classe.
CVAEC
La UPV hauria de sol·licitar a la CVAEC la publicació
dels barems per a l’acreditació, així com una revisió
del primer procés d’acreditació que s’ha portat a terme,
atesos els resultats (una gran part del professorat actualment contractat
no ha obtingut l’acreditació).
10. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS).
La Universitat hauria de tenir una política de personal del PAS dirigida fonamentalment i segons els nostres criteris a:
1. Professionalització i Carrera Professional del PAS
La professionalització i l'estructuració d'una carrera professional per als diferents col·lectius del PAS, obrin la possibilitat d'una major optimització de la plantilla i per tant dels recursos humans de la Universitat. L'adequació als temps actuals fa necessària una major professionalització entre els col·lectius del PAS de tal manera que cadascun dels seus membres sàpia quines són les seues funcions i el que la Institució espera del seu treball. Això és possible per mitjà de dos elements fonamentals: a) la Formació i b) la Promoció i l'adequació d'una carrera professional que estimule als treballadors i es reconega per
part de l'administració, de tal manera que aquells treballadors que tinguen o obtinguen la titulació acadèmica necessària puguen promocionar a llocs superiors i qui pels motius que siguen no puguen o no vulguen obtenir aquestes titulacions, l'experiència professional i la qualificació de seu treball li permeta anar millorant les seues condicions econòmiques i categoria professional.
2. Disminuir la Precarietat i l'Eventualitat en la contractació.
La Universitat manté en aquests moments un elevat nombre de llocs de treball de tipus
eventual, que en alguns casos responen a necessitats conjunturals però en altres
casos encobreixen llocs de treball estructurals. És necessari, doncs, una avaluació de la situació actual de la contractació eventual de la Universitat i modificar la política
actual de cara a limitar-la a l’estrictament necessari. Així mateix han de millorar-se els processos perquè les places vacants de la plantilla no estiguen ocupades durant tant temps per mitjà d'interinitat, per a aconseguir una major estabilitat de la plantilla.
3. Privatització d'alguns serveis de la Universitat.
Un apartat concret en la precarietat és la privatització de certs serveis de la Universitat (neteja, manteniment, etc.). El temps ha demostrat que no és cert que la privatització assegure de per sí mateixa l'eficàcia i la qualitat, ni tan sols la menor despesa econòmica
del servei i el que sí origina en diversos casos són situacions
no desitjables quant a la contractació precària i els drets
dels treballadors de les empreses concessionàries. És necessària
una revisió de la política de privatitzacions i assegurar
almenys que els drets dels treballadors siguen respectats per aquestes
empreses, per tant en els plecs de condicions ha de assegurar-se aquest
punt d'una manera ferma i sense ambigüitats.
En tot procés d’elaboració dels estatuts, la comissió d’estatuts i el mateix claustre declararen la seua intenció de "protegir" els becaris d’investigació. Malgrat això, eixa "protecció" sols s’hi ha vist plasmada en el 5% de representació d’aquest col·lectiu i amb el dret ( en aquest cas, obligatori) d’anar a votar a tal o tal candidat atesa la precarietat i condicions de treball d’aquest col·lectiu.
CC.OO. proposa que a partir de les eleccions es milloren les condicions
laborals i salarials d’aquest personal pel simple fet de contractar-los
com personal laboral d’investigació, acollits, per suposat, al vigent
conveni col·lectiu. És una mesura totalment legal (la LOU
ho explícita clarament) que aquesta universitat es pot permetre
econòmicament de manera folgada.
Volver a la página principal |
Acceso
al servidor de la UPV  |