DOCUMENT DE CC.OO. PER A LES
ELECCIONS RECTORALS
1. SOBRE ESTATUTS I GOVERN DE LA UPV
2. LES PERSONES
2.1 PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS).
2.2 PROFESSORAT
COMPLEMENTS RETRIBUTIUS AUTONÒMICS
2.3 BECARIS D’INVESTIGACIÓ
3. LA UNIVERSITAT
3.1 INVESTIGACIÓ I FUNDACIÓ UPV
3.2 RECONEIXEMENT DIFERENCIAL DELS CENTRES D’ALCOI I GANDIA
3.3 LA DONA A LA UPV
3.4 EL VALENCIÀ A LA UPV
3.5 LA UPV EN UN ENTORN AMBIENTALMENT SOSTENIBLE.
4. ÈTICA UNIVERSITÀRIA
INTRODUCCIÓ
La Universitat Politècnica de València s’enfronta a les noves eleccions rectorals en el marc de la desafortunada Llei Orgànica d’Universitats (que malauradament continua vigent), que fou clarament contestada per la comunitat universitaria en el seu moment, i continua sent-ho. En aquest context, les pròximes eleccions a rector haurien de servir per reflexionar sobre el model d’universitat que volem: un model en el qual prevalguen els valors científics, democràtics i ètics que tota persona ha de transmetre als seus coetanis i a les generacions futures.
Des de la secció sindical de CCOO de la Universitat Politècnica de València insistim una vegada més a partir d’aquest document en alguns dels problemes (i suggerim algunes actuacions) que els candidats a Rector hauran d’abordar si ixen elegits.
Un breu comentari ens permetem realitzar com a introducció al present escrit. És ben cert que moltes de les decisions que afecten a la Comunitat Universitària no es prenen en els òrgans de govern de la Universitat, però el que sí es pot exigir als nostres futurs dirigents és un compromís clar en la defensa de la Universitat Pública i dels seus treballadors i treballadores. Aquest compromís hauria d’incloure de forma manifesta la voluntat de fer pressió a l’Administració per al canvi d’aquells decrets legislatius que resulten lesius per al personal de la universitat, per a la obtenció d’un finançament adequat, per a la defensa dels seus treballadors i treballadores davant decisions arbitràries, per a la recuperació del poder adquisitiu i un llarg etcètera.
Les solucions als problemes que ací es mostren ja dependran de la voluntat de cadascú dels candidats, però estan en la mà de tots.
1. SOBRE ESTATUTS I GOVERN DE LA UPV
Fins que arriben les modificacions de la LOU, CC.OO. continua proposant la modificació dels articles següents:
Consell de Govern (art. 42)
Hauria de reglamentar-se la presència de la presidència de la Junta de PDI, de la Junta de PAS i del Comité d’Empresa a les reunions del consell. Cal recordar que, des de l'existència de la JPDI, en tres ocasions s’ha convidat al President d'aquesta Junta a participar amb veu i sense vot en la Junta de Govern i en les tres ocasions se li ha retirat la invitació quan ha fet ús de la seua llibertat d'expressió manifestant l’opinió de la JPDI. És per això que resulta convenient regular la presència dels presidents dels òrgans de representació del treballadors/es.
Composició del claustre (art. 46)
Els membres nats, han de ser només els que marca la LOU (Rector, Gerent i Secretari General).
Quant als membres electes, rebutjant la separació de categories de professorat, el percentatge de professors funcionaris doctors hauria de ser del 51% que exigeix la LOU (i no del 54 %), augmentant-se el de la resta del professorat, mentre que el del PAS hauria de ser com a minim el 10% (el 7% és el que marquen els estatuts). A les altres universitats de la Comunitat els percentatges són: Alacant 12%, Miguel Hernández 10%, UV Estudi General 10%, UJI 12,5%.
Elecció i mandat del Rector (art. 54)
Quant als coeficients del vot ponderat, de forma anàloga a l’anterior, per a professors funcionaris doctors hauria de ser del 51% (i no del 54 %) i el del PAS hauria de ser com a mínim el 10% (en lloc del 7%).
Desitgem clarament que el mandat del rector estiga limitat a una reelecció (així com tots els càrrecs electes unipersonals).
Consells de departaments
Proposem que tots els PDI i PAS siguen membres nats del consell de departament.
Creació d’una mesa de negociació
Continuem sol·licitant, ja que la Universitat sempre s’hi ha negat, la constitució d’una Mesa de Negociació perquè hi haja un marc legal en el qual poder discutir i negociar els aspectes relacionats amb l'activitat laboral del PAS i el PDI.
2. LES PERSONES
2.1 PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS).
La Universitat hauria de tenir una política de personal del PAS dirigida fonamentalment i segons els nostres criteris a:
1. Professionalització i Carrera Professional del PAS
La professionalització i l'estructuració d'una carrera professional per als diferents col·lectius del PAS, obrin la possibilitat d'una major optimització de la plantilla i per tant dels recursos humans de la Universitat. L'adequació als temps actuals fa necessària una major professionalització entre els col·lectius del PAS de tal manera que cadascun dels seus membres sàpia quines són les seues funcions i el que la Institució espera del seu treball. Això és possible per mitjà de dos elements fonamentals: a) la Formació i b) la Promoció i l'adequació d'una carrera professional que estimule als treballadors i es reconega per part de l'administració, de tal manera que aquells treballadors que tinguen o obtinguen la titulació acadèmica necessària puguen promocionar a llocs superiors i qui pels motius que siguen no puguen o no vulguen obtenir aquestes titulacions, l'experiència professional i la qualificació de seu treball li permeta anar millorant les seues condicions econòmiques i categoria professional.
2. Disminuir la Precarietat i l'Eventualitat en la contractació.
La Universitat manté en aquests moments un elevat nombre de llocs de treball de tipus eventual, que en alguns casos responen a necessitats conjunturals però en altres casos encobreixen llocs de treball estructurals. És necessari, doncs, una avaluació de la situació actual de la contractació eventual de la Universitat i modificar la política actual de cara a limitar-la a l’estrictament necessari. Així mateix han de millorar-se els processos perquè les places vacants de la plantilla no estiguen ocupades durant tant temps per mitjà d'interinitats, per a aconseguir una major estabilitat de la plantilla.
3. Privatització d'alguns serveis de la Universitat.
Un apartat concret en la precarietat és la privatització de certs serveis de la Universitat (neteja, manteniment, etc.). El temps ha demostrat que no és cert que la privatització assegure de per sí mateixa l'eficàcia i la qualitat, ni tan sols la menor despesa econòmica del servei i el que sí origina en diversos casos són situacions no desitjables quant a la contractació precària i els drets dels treballadors de les empreses concessionàries. És necessària una revisió de la política de privatitzacions i assegurar almenys que els drets dels treballadors siguen respectats per aquestes empreses, per tant en els plecs de condicions ha de assegurar-se aquest punt d'una manera ferma i sense ambigüitats.
4. Implantació de la Mesa de Negociació de la Universitat
La existència d’una Mesa de Negociació a la Universitat és totalment necessària per a que es puguen negociar les condicions laborals, la formació, la promoció, etc. del personal de la Universitat. D’aquesta manera es podría:
- Garantir que el personal contractat per a realitzar el seu treball en convenis, projectes o altres activitats d’I + D, en cap cas siga retribuït per quantia inferior a les retribucions que corresponguen als treballadors de la seua categoria professional en la Universitat.
- Reduir a un mínim del 5% de la taxa d'eventualitat en la contractació laboral de la Universitat, amb la creació en la Relació de llocs de treball de la Universitat, d'aquelles contractacions que superen els 3 anys. I amb la convocatòria dels processos de selecció que corresponguen.
- Posar en marxa un Fons de pensions per a tot el personal de la Universitat, en les condicions que s'establisquen en la Mesa de negociació de la Universitat.
- Posar en marxa el mètode ISTAS 21 per a la identificació dels riscos psicosocials del personal de la Universitat.
- Continuar amb les negociacions sobre jornada laboral, de cara a establir la jornada única de 35 hores setmanals per a tot el personal, començant per l'establiment de l'obligació de realitzar una única vesprada per al personal amb jornada continuada.
- Participar activament en els òrgans tècnics i directius de l'IFASU, de cara a l'elaboració de les polítiques actives de formació del personal de la Universitat.
- Exigir la presència de representants de les organitzacions sindicals en les distintes comissions emanades del Consell de govern i que tinguen relació amb qüestions pressupostàries i de personal.
- Establir un nou Fons Social per al PAS i PDI de la Universitat, garantint unes ajudes socials de l’1% de la massa salarial.
2.2 PROFESSORAT
La Universitat ha de plantejar-se i definir la carrera docent del seu professorat, establir un Pla de Plantilles i una Política de Promoció per al professorat contractat. Per a això, en el nou marc establert per la LOU, caldria una política de promoció de la investigació que comprenga la totalitat del professorat. No es tracta de cobrir l’expedient de cara cap a fora, es tracta d’introduir la cultura de la investigació i l’hàbit d’investigar amb caràcter general en l’àmbit de la UPV. D’aquesta forma es cobririen dos objectius clars:
– facilitar l’estabilitat del professorat contractat o la promoció del funcionari cobrint les necessitats curriculars del professorat de forma que puga accedir amb la millor preparació possible als processos d’habilitació;
– potenciar la qualitat de l’ensenyament universitari impartit que, necessàriament, va lligat a la investigació.
Política de promoció de professorat.
S’hauria de crear una Comissió de Promoció del Professorat amb presència sindical.
Així mateix, s’han d’establir unes guies i criteris que permeten al professorat definir la seua carrera docent. Per a això, es fa necessària la creació d’una Oficina d’Ajuda i Orientació a la Investigació que:
– analitze la situació de les diferents àrees en la UPV, tant amb relació a la UPV, com en l’àmbit estatal;
– informe i oriente al professorat perquè aquest prenga lliurement aquelles decisions que considere més adequades i puga orientar amb coneixement la seua activitat acadèmica i investigadora;
– promoga i facilite la formació del professorat en l’àmbit investigador, tant en aspectes metodològics com en el coneixement i l’ús dels recursos disponibles.
· Professorat funcionari que vulga accedir a una escala superior.
· L’actual legislació universitària, amb la que continuem sense estar en absolut d’acord, impedeix dissenyar una carrera docent funcionarial i un pla de promoció de professorat coherent.
· La Universitat ha de donar suport a facilitar el pas de TEUS doctors a Titulars d’Universitat, reivindicat per la plataforma de TEUS.
· Professorat contractat
o Contractes administratius (LRU)
§ Des de la Universitat ha de sorgir el compromís de pressionar per tal d’aconseguir una ampliació suficient del període transitori per al professorat contractat LRU, ja que la prorrogació dels seus contractes actuals té com a data límit 2005. S’ha de conèixer amb suficient antelació la situació en què quedarà el professorat afectat i la Universitat ha de comprometre’s a buscar i portar a terme aquelles solucions que més el beneficien.
§ S’haurien d’establir uns criteris de mínims per a la promoció i millora d’ocupació del professorat contractat administrativament (LRU) dins de les diferents figures de professor contractat (concretats en l’acreditació nacional o autonòmica).
o Contractes laborals (LOU)
§ La Universitat ha de comprometre’s a donar facilitats per a passar d’una figura a una altra sense esgotar els terminis màxims donats per la LOU per a la carrera docent.
§ S’hauria de seguir una política de funcionarització voluntària i progressiva sense obligar als contractats a esgotar els terminis del seu contracte.
La direcció de la Universitat ha de comprometre's a negociar i posar en marxa el conveni col·lectiu del PDI contractat laboral de forma urgent. Actualment no hi ha conveni col·lectiu donant lloc a un estat d’indefinició en molts aspectes relacionats amb la vida laboral del PDI contractat, com ara quinquennis, trams investigadors, retribucions addicionals, excedències, baixes...etc.
Dedicació del professorat
S’hauria de consolidar la política de reducció de crèdits docents per tesis doctorals, així com una política laboral en la qual tots els professors impartisquen un màxim de 22 crèdits, tant el personal funcionari com el contractat.
Condicions materials de treball
La UPV hauria de garantir a tots els seus treballadors unes eines de treball (material ofimàtic i mitjans a les aules) i un lloc de treball (despatx, aules, laboratoris) adequats. Atesa la dispersió geogràfica existent en el campus que provoca que en ocasions els despatxos es troben allunyats de les escoles, s’ha de garantir que el professorat dispose dels mitjans adequats per a la realització de les tutories i assistència a l’alumnat a les escoles on imparteix classe.
CVAEC
La UPV hauria de sol·licitar a la CVAEC la publicació dels barems detallats per a l’acreditació.
COMPLEMENTS RETRIBUTIUS AUTONÒMICS
L'aplicació del decret 174/2000 sobre Retribucions Addicionals del Professorat Universitari implica que una part significativa de la comunitat universitària de la UPV no compleix els requisits mínims per a poder accedir a la retribució addicional, per tant, sofrirà un retrocés respecte a la situació actual, deixant de rebre el complement aprovat en la UPV per la via de l'article 46.6 de la LRU.
Des de CCOO sempre hem defensat unes retribucions addicionals que impliquen una recuperació real del poder adquisitiu perdut en els últims anys. Al contrari, els complements aprovats en el decret 174/2000 suposen que estem en una situació d'inferioritat enfront d'altres comunitats autònomes, tant respecte a la exclusió d'una gran part del professorat com a les quantitats mínimes establides per als distints complements, destacant com especialment negatiu l'escassa quantia del complement per mèrits d'experiència docent i investigadora així com els anys necessaris per a poder sol·licitar-ho, la qual cosa sembla demostrar l'escassa valoració del treball docent.
Les diferències en les retribucions del PDI de les universitats valencianes respecte a la resta de l'estat són cada vegada majors; ha de ser una prioritat de la nostra Universitat mantenir un adequat nivell salarial del seu personal docent i investigador, ja siga funcionari o contractat, tenint en compte que el complement retributiu té el seu origen en la compensació de la pèrdua de poder adquisitiu sofrida en els últims anys.
Proposta de CCOO
Des de CCOO demanem el compromís dels candidats a Rector de la UPV per a resoldre l'actual situació, la qual cosa implica canviar el decret a partir de la negociació amb la Direcció General d'Universitats on estiguen presents les distintes universitats valencianes i els representants sindicals. Els objectius que ha de complir la modificació de l'actual decret són:
- Tot el personal docent i investigador ha de poder accedir a la percepció de les retribucions addicionals i no com ocorre actualment, quan gran quantitat de professors queden exclosos per no complir els requisits d'accés a cap complement.
- Les quanties mínimes dels distints complements han d'incrementar-se (la proposta sindical era de 3600 € accessible a tot el professorat) perquè les quantitats establides augmenten els desequilibris salarials enfront d'altres CCAA i no compensen la perduda de poder adquisitiu.
- El PDI contractat ha d'estar en igualtat de condicions que el PDI funcionari, per tant ha de poder accedir a la percepció dels complements retributius.
D'altra banda, es pot incidir en aquells aspectes que sí entren dins de les facultats de la Universitat i que constitueixen una forma de salari indirecte per a tot el personal de la Universitat, amb la potenciació de Serveis Socials cap a la Comunitat Universitària amb inversions de millora a la guarderia i servei mèdic, ampliació del programa de vacances, bons d'ajuda per al transport públic (el que, a més de potenciar aquest sistema de transport, serviria per a descongestionar la UPV), etc...
2.3 BECARIS D’INVESTIGACIÓ
En tot procés d’elaboració dels estatuts, la comissió d’estatuts i el mateix claustre declararen la seua intenció de “protegir” els becaris d’investigació. Malgrat això, eixa “protecció” sols s’hi ha vist plasmada en el 5% de representació d’aquest col·lectiu i amb el dret ( en aquest cas, obligatori) d’anar a votar a tal o tal candidat atesa la precarietat i condicions de treball d’aquest col·lectiu.
CC.OO. proposa que a partir de les eleccions es milloren les condicions laborals i salarials d’aquest personal pel simple fet de contractar-los com personal laboral d’investigació – la LOU ho explicita clarament – i acollits al conveni col·lectiu vigent.
3. LA UNIVERSITAT
3.1 INVESTIGACIÓ I FUNDACIÓ UPV
Una Fundació és una entitat jurídica independent i per tant escapa al control de la comunitat universitària, entesa aquesta en el seu sentit ampli. Suposa, de fet, la privatització dels serveis inclosos entre les seues competències sent una figura que, encara que legal, queda fora un model d'Universitat Pública, que entenga allò públic com una activitat que reuneix les condicions de transparència, equitat, gestió democràtica i defensa dels drets dels treballadors implicats en la ella. És per això, que des de CCOO ens oposem a la utilització de la figura de les Fundacions, especialment per a aquelles qüestions que tinguen relació directa o indirecta amb la docència o la investigació.
En tot cas, la Fundació UPV, o altres en què puga participar la UPV amb entitats públiques i/o privades, no ha de ser un instrument destinat a realitzar activitats investigadores i/o docents que produïsca una disminució del control de les mateixes per part dels òrgans de govern de la Universitat. En aquest sentit, creiem que ha d'existir un compromís clar perquè açò no succeïsca i que la UPV siga sempre l'entitat que dispose de la majoria suficient com perquè les decisions siguen les que emanen des dels seus òrgans de govern. Açò implica, per descomptat, un compromís de transparència informativa completa des de la Fundació cap a la Universitat. En els aspectes relacionats amb la Investigació en la UPV, seria molt il·lustratiu conèixer quin ha sigut l'impacte econòmic de la decisió de la Junta de Govern (sessió del 8 de maig del 2000) sobre la participació de la Universitat en els ingressos derivats de convenis i si el esmentat canvi ha sigut positiu o negatiu per a la UPV, per als grups d'investigació i per als professors (abans d'aqueixa data la UPV aplicava una retenció del 10% sobre la totalitat dels drets generats per aquestes activitats, mentre que a partir d’aquesta data la retenció és del 10% sobre els pagaments a efectuar a personal universitari: PDI i PAS). Per la nostra part, opinem que s'hauria d'augmentar l’esmentat percentatge, com a mitjà per a compensar els recursos de la UPV que s'empren (espais, manteniment, consums de llum i aigua) i generar recursos que puguen dedicar-se en altres accions (equipament docent, programes formatius del professorat, formació del PAS, borses de viatge, etc.). Finalment, i dins del nefast marc d'actuació que ens imposa la LOU, pensem que és necessària, com ja vam indicar en el nostre programa electoral per a les passades eleccions sindicals, una Oficina d'Orientació Científica, amb les seues respectives extensions a Alcoi i Gandia, que fixe les estratègies per a orientar cada professor que ho necessite cap a l'elaboració d'un currículum de qualitat i no supeditat a les necessitats o costums de cada Departament o Unitat Docent, en ocasions poc compatibles amb una acreditació o habilitació.
Demanem que es reglamente la negativa de la Universitat a la col·laboració en investigació de tipus armamentístic o militar.
3.2 RECONEIXEMENT DIFERENCIAL DELS CENTRES D’ALCOI I GANDIA
Les escoles de Gandia i d’Alcoi mantenen vincles comuns amb el campus de Vera, sobretot relacionats amb l’àmbit departamental. Però la distància física a la seu central confereix una problemàtica distinta a aquestes escoles respecte a les ubicades al campus de Vera. Per això, sol·licitem la creació d’un Vicerrectorat d’Intercampus que constituïsca el marc adequat de diàleg per a abordar els problemes i les necessitats als quals s’afronten ambdues escoles. Els temes principals que caldrà abordar es resumeixen en sis punts:
1. Protecció especial per a aquests centres davant el futur mapa de titulacions, cosa que porta implícita la estabilització del personal PDI i PAS d’aquestes escoles.
2. Elaboraciò d’un pla estratègic que garantisca el manteniment de la cárrega lectiva, estudiant les necessitats reals, amb flexibilitat respecte als paràmetres globals de la Universitat.
3. Adequació de les futures delegacions de la Ciutat de la Innovació a les particularitats, a Gandia i Alcoi, dels grups R+D+I presents i de l’entorn social de cada campus.
4. Major dotació tant de personal de serveis i administració com de personal tècnic de laboratori. Millor dotació de serveis assistencials: hemeroteca, gabinet mèdic, guarderia, llibreria, etc.
5. Dotació econòmica extraordinària per a cobrir el dèficit estructural i dotació d’importància (zones esportives, zones verdes, aparcaments, adequació d’aules per a l’ús de material audiovisual, etc).
3.3 LA DONA A LA UPV
Actualment, les dones constitueixen més de la meitat de l’alumnat de primer i segon cicle de les universitats valencianes, però a la UPV formen el 36% de l’alumnat. Quant a la situació laboral de les treballadores de la UPV i, en els grups A, B i C hi ha una majoria aclaparadora d’homes, mentre que, en els grups D i E, amb menys retribució, hi ha una majoria aclaparadora de dones (al voltant del 75%). Respecte al PDI només un 24% del professorat son dones i sols un 10.6% estan en la categoria de CU.
Des de CCOO, entenem que aquesta situació no ha d’acceptar-se com “normal” i que la situació podrà canviar sols si s’enceta una acció institucional ferma, decidida i coordinada per entendre la desigualtat de gènere en determinats àmbits acadèmics, i, en especial, en els estudis científics i per promoure la presència de les dones en aquells sectors en els quals estan subrepresentades.
D’acord amb les recomanacions de la Unió Europea, hi ha accions immediates que es poden emprendre per corregir aquesta situació, com ara el compromís de la universitat de promoure la paritat de gènere en òrgans de govern i comissions de contractació i de fomentar que la integració des de la perspectiva de gènere s’aplique en tots els àmbits de la Universitat etc.. Però, des de CCOO, atesa la gran transcendència social i cultural del problema, creem que és urgent la creació d’una Oficina de la Dona per a estudiar i canviar la situació actual. La Oficina necessita un finançament adequat i ha de tenir, a més a més, relacions institucionals amb els centres, departaments i òrgans sindicals de la UPV.
Els objectius immediats de l’Oficina han d’incloure els programes següents:
1) Generar, centralitzar, analitzar i difondre dades sobre l’evolució històrica i la situació actual de la dona a la UPV en tots els àmbits. Aquest programa també ha de vetllar perquè totes les dades oficials de la nostra Universitat siguen disgregats per sexe.
2) Estimular la decisió de cursar carreres tècniques entre les alumnes d’ensenyament secundari. Amb aquest fi, l’Oficina haurà d’elaborar materials dirigits a alumnes d’ensenyament secundari per a encoratjar-les a prendre decisions positives envers els estudis tecnològics; establir convenis amb ajuntaments per a difondre aquest material i contactar amb centres d’ensenyament secundari per a distribuir els materials.
3) Assegurar la participació activa de la UPV en els diferents projectes i associacions d’àmbit nacional, estatal i europeu que promoguen la igualtat d’oportunitats en relació amb la tecnologia i la ciència.
4) Estudiar la situació de la dona a la UPV en les escales més altes de presa de decisions, d’administració, de docència i d’investigació per a desenvolupar accions tendents a corregir els desequilibris de gènere.
5) Vetllar per l’acompliment de les normatives i recomanacions europees sobre la paritat de sexes.
6) Detectar possibles biaixos de gènere en la contractació i promoció del personal docent, investigador i administratiu i suggerir accions per a corregir qualsevol anomalia.
7) Prendre les mesures adequades per a complir la legislació vigent sobre compatibilitzar la vida laboral amb la familiar i social. En aquest sentit, una acció immediata podria ser assumir el finançament de permisos de paternitat de 15 dies immediatament després del part o la reducció de un 33% de la jornada sense minva salarial durant un any en casos de maternitat o paternitat, mesures que s’han introduït recentment a Catalunya.
8) Promoure un ús no discriminatori del llenguatge en tots els documents generats per la nostra Universitat i fomentar en general usos lingüístics i comportaments no sexistes.
3.4 EL VALENCIÀ A LA UPV
El valencià és una llengua minoritzada al País Valencià. En l’estudi sociolingüístic de les llengües minoritzades hi ha un consens gairebé complet que una llengua minoritzada corre el perill de morir quan comença a perdre àmbits d’ús i, en especial, àmbits d’ús relacionats amb activitats que la societat considera “ prestigioses”, com pot ser la cultura o la ciència. En aquest context, la nostra Universitat, com transmissora de la ciència, tecnologia i cultura, i formadora de persones que desenvoluparan les professions del futur, té l’obligació ètica d’apostar per un pla estratègic de promoció del valencià en tots els àmbits i, en especial, en la docència i la investigació. Aquest pla hauria d’abastar, si més no, els àmbits d’acció següents: el Servei de Normalització Lingüística, l’Àrea de Filologia Catalana, la formació bàsica per a l’alumnat que procedeix de fora del nostre país, la docència en valencià i mesures dirigides a millorar l’índex d’ús social de la llengua.
Pel que fa al Servei de Normalització Lingüística (SNL), una comparació sumària amb les dades estadístiques de la UV i de la UJI revela que una part excessiva de l’esforç dels tècnics del Servei de la nostra Universitat es dedica a la traducció de documents docents i administratius. Atesa aquesta situació, entenem que el Servei ha de contar amb el personal suficient perquè l’activitat de traducció no afecte negativament les altres àrees del Servei.
D’altra banda, creem que el Servei ha de comptar amb el personal i la infrastructura suficients com per a) traure al final de cada curs dades fiables sobre el percentatge de classes en valencià; b) poder adaptar les tutories per al professorat a la realitat de l’organització semestral de les classes i c) poder ampliar l’oferta d’activitats lingüístiques culturals. Tot això implica la consolidació de les places actuals i la creació de noves places per al SNL.
Quant a l’Àrea de Filologia Catalana, cal recordar que, gràcies, en gran part, a l’esforç de CCOO, hi ha l’assignatura Valencià Tècnic a totes les escoles finançada pel Rectorat. Cal continuar i ampliar aquesta iniciativa, en especial s’hauria d’assegurar que hi haja Valencià Tècnic en totes les titulacions, ja que hi ha centres on les diferents titulacions impliquen àrees de coneixement molt diverses.
Amb la presència cada vegada més nombrosa d’alumnes de fora del País Valencià, resulta important assegurar que tot l’alumnat estiga en condicions de rebre classe en valencià, mitjançant classes d’iniciació impartides en setembre i al llarg del curs. En l’actualitat, el professorat de moltes assignatures (sobre tot optatives) que volen fer la classe en valencià han de triar entre canviar al castellà o abandonar els estudiants que visiten la nostra Universitat. Així mateix, s’hauria d’obrir l’oferta de classes de català als alumnes Erasmus i promoure l’aprenentatge de la nostra llengua dins d’aquest col·lectiu. La política actual de la UPV que ignora que el valencià és alguna cosa més que una llengua “per a parlar en privat” s’ha de canviar.
Pel que fa a la docència en valencià en general, cal destacar que el percentatge a la UPV està lluny d’abastar els de la UV o de la UJI. En aquest context, entenem que cal encetar un pla de formació dels actuals professors i de contractació en el seu cas, considerant com a mèrit el coneixement del valencià per tal de garantir que hi haja classe en valencià en tots els centres.
Per estimular l’ús social de la llengua, des de CCOO, proposem que s’amplien els cursos de valencià per al PAS i per al PDI i que tots els documents oficials del Rectorat, dels departaments, dels centres i dels serveis siguen, si més no, en valencià. Finalment demanem la incorporació de la UPV a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
3.5 LA UPV EN UN ENTORN AMBIENTALMENT SOSTENIBLE.
La UPV no s’ha distingit mai per realitzar polítiques actives en la protecció del medi i dels recursos naturals. Suposem que, algun dia, les Declaracions de Polítiques Ambientals institucionals es traduïsquen en una mica més que paraules i papers, però aquest dia continua sense arribar. A manera d'exemple, cal esmentar el cas, per tots conegut, de la situació dels aparcaments: és demencial, arribant fins i tot a col·lapsar els accessos per a minusvàlids, la qual cosa en una societat desenvolupada no seria acceptable, però en una Universitat és més greu encara, ja que contribuïm a la formació de la societat. L'ús de les voreres per a aparcar és tolerat, constituint una agressió al vianant. Aquesta situació és coneguda per tots els membres de la Comunitat Universitària des de fa molts anys.
Per això, els responsables de la nostra universitat haurien de tenir una major sensibilitat envers aquests temes. Apuntem ací alguns aspectes que es podrien considerar:
* Promoure d’una forma clara l'ús del transport públic i alternatiu al cotxe, especialment l’us de la bicicleta.
* Planificar de manera adequada els sistemes de calefacció i refrigeració dels edificis, procurant mesures constructives que estalvien energia.
* Controlar els consums dels recursos naturals (llum, aigua, etc.) de manera que es puguen elaborar plans de reducció de consum.
* Invertir en la recuperació d'espais naturals en compensació per l'ocupació que estem fent de l'horta.
* Regularitzar legalment totes les activitats de la UPV que generen emissions i/o abocaments.
* Instal·lar sistemes de generació d’energia “neta”.
* Informar, conscienciejar, sensibilitzar i formar a alumnes, PAS i PDI en aquests temes.
4. ÈTICA UNIVERSITÀRIA
Els Estatuts de la UPV estableixen una comissió d'ètica que tindrà “com funció essencial vetllar pel bon nom i per l'honor tant de la universitat com institució com de qualsevol dels seus membres”.
Des de CCOO, entenem que els membres de la universitat, com treballadors d'un ens públic, han d’ajustar la seua acció laboral i els criteris adoptats en la presa de decisions a les condicions pròpies d'un funcionari públic. S'han d'evitar les pràctiques irregulars i la presa de decisions d'acord a interessos personals allunyats dels fins d'aquesta institució. Per això, es proposa que la universitat adopte com propis els set principis del comitè sobre els valors morals en la vida pública (Comitè Nolan) en benefici de tots aquells que serveixen al públic. Aquests principis han estat adoptats per l'Associació d'Agències de Qualitat (QAA) i del seu compliment depèn no sols la bona imatge de la UPV, sinó el compliment estricte
dels seus objectius. Són els següents:
· Altruisme: els treballadors en un ens pùblic sols haurien de prendre decisions sobre interès públic. No haurien de fer-ho per obtenir beneficis econòmics per a sí mateixos, la seva família o els seus amics.
· Integritat: els treballadors públics no haurien de sotmetre's a cap compromís econòmic o d'altre tipus, provinguts d'organitzacions o persones alienes, que els puguen influir en el compliment dels seus deures oficials.
· Objectivitat: en l'exercici de les tasques públiques, inclosos els nomenaments públics, la concessió de contractes o la proposta de persones per a ser premiades o recompensades, els treballadors públics haurien de prendre les seves decisions segons els mèrits de les persones.
· Responsabilitat: els treballadors públics són responsables de les seves decisions i dels seus actes cap al públic i s'han de sotmetre a qualsevol inspecció per part de l'administració.
· Transparència: els treballadors públics haurien de ser tan oberts com siga possible en totes les decisions que adopten i en tots els actes que duguen a terme. Haurien de justificar les seves decisions i únicament caldria restringir-se la informació quan el requerisca l'interès públic de manera clara.
· Honestedat: els treballadors públics tenen el deure de manifestar qualsevol interès privat relacionat amb els seus deures públics, i prendre mesures per a resoldre qualsevol conflicte que es presente de forma que es protegisca l'interès públic.
. Iniciativa: els treballadors públics haurien de promoure aquests principis i defensar-los amb la seua iniciativa i exemple.
Volver a la página
principal |
Acceso
al servidor de la UPV 
|